El psicoanálisis enfrentado a una decisión clave: seguir con los modelos caducos o abrirse a los nuevos planteamientos de la radicalidad político-sexual.

La literatura lèsbica escrita al llarg de la història és pràcticament nul·la o pren forma de tragèdia. Aquest fet contribueix a la invisibilitat que les lesbianes patim i a la creació d’un imaginari negatiu. La nostra sexualitat, els nostres cossos, la nostra vida no apareixen representats a la literatura i, quan ho estan, és a través de drames, de relacions tortuoses, d’infelicitat i de suïcidis. Aquest silenciament no és fruit de l’atzar sinó més aviat del perill que les lesbianes representem: la demostració que una dona sense un home és com un peix sense bicicleta.