Buit
La Deseada es una exploración valiente y desprejuiciada de los orígenes más allá de las confidencias familiares, las medias verdades, la libertad y el amor, ganadora del prestigioso Prix Carbet de la Caraïbe en 1997. Un relato poderoso de Maryse Condé, Premio Nobel Alternativo 2018 y un referente excepcional de la literatura contemporánea en lengua francesa.
Las voladoras reúne ocho cuentos que se ubican en ciudades, pueblos, páramos, volcanes donde la violencia y el misticismo, lo terrenal y lo celeste, pertenecen a un mismo plano ritual y poético. Mónica Ojeda nos vuela la cabeza con un gótico andino y nos muestra, una vez más, que el horror y la belleza pertenecen a una misma familia.
Una novel·la singular, elegant i enlluernadora sobre els perills que comporta ser diferent.
Ja ningú recorda el món antic, i el present és pacífic i civilitzat. Els dies transcorren plàcids. La gespa creix sobre l’asfalt. Al col·legi, les noies viuen en harmonia amb la natura, descobreixen la sensualitat, la poesia, la música, les arts. Viuen alienes a un secret que travessa tot el que veuen: què signifiquen les creus abandonades que sembren, aquí i allà, les parcel·les de bosc més allunyades? Per què hi ha melodies prohibides i llibres que no es poden obrir?
Aquesta és la història d'en Marco Carrera, oftalmòleg italià tocat per la tragèdia, la nostàlgia i l'esperança. La seva vida es veu marcada per grans amors, pèrdues atroces i coincidències fatals que amenacen d'arrossegar-lo en un remolí cada cop més profund. Però en Marco persisteix i lluita per mantenir-se dret i entomar les cartes marcades que li brinda el destí.
Arran de la figura fosca i perversa d’Alfons Quintà (Figueres 1943-Barcelona 2016) —periodista, advocat, oficial de la Marina Mercant i jutge, que el 19 de desembre de 2016 va assassinar la seva dona i despres es va sucidar amb una escopeta de caça—, Jordi Amat, un dels observadors mes lúcids i transversals del moment , fa una reflexió sobre el poder en forma de
Amb catorze anys Saša Stanišić va haver de fugir de Bòsnia per la guerra dels Balcans i construir una nova existència a Heidelberg (Alemanya), però ha tornat diverses vegades a Višegrad per retrobar els familiars que encara hi viuen. A Orígens reconstrueix la singular relació amb la seva àvia Kristina, que lentament està perdent la memòria dels fets i les coses.
Por qué volvías cada verano narra los abusos padecidos por la autora durante la adolescencia por parte de un familiar perteneciente a las fuerzas policiales, así como las consecuencias que dicho caso tuvo en su entorno familiar y social.
Sovint no som prou conscients de la importància que atorguem als artefactes tecnològics en el nostre dia a dia, hi interactuem de manera natural, gairebé inconscient, sense adonar-nos de fins a quin punt en depenem, i de com ens estan canviant la manera de pensar, de sentir i de relacionar-nos.
El relato del aborto clandestino en Latinoamerica atraves de la voz de una joven periodista chilena que escribe con templanza y delicadeza, pero tambien desde las vísceras.
Charlie Gordon, un home jove amb discapacitat mental, explica al seu dietari, en paraules pròpies d’un nen que tot just comença a escriure, les dificultats que es troba en el seu dia a dia. Fins que uns científics li plantegen la possibilitat d’operar-lo per aconseguir que sigui com els altres: li asseguren que si es deixa fer una petita intervenció al cervell no només contribuirà al progrés de la ciència sinó que incrementarà la seva intel·ligència. Ja ho han provat amb l’Algernon, un ratolí de laboratori, i l’experiment ha funcionat perfectament.
Una petita ciutat del migdia de França, una urbanització on viuen francesos de soca-rel barrejats amb immigrants, dues germanes adolescents que maten els dies d’estiu al centre comercial o a les piscines privades on es colen de nit. Els pares penquen per pagar la hipoteca de la casa unifamiliar, elles somien —fins que la Céline, la gran, queda embarassada. ¿De qui? Es nega a dir el nom de l’amant, la ràbia del pare s’escalfa amb la canícula i es dirigeix a poc a poc contra el veí, amic de sempre de les filles —i musulmà.
Tras nueve meses y más de un millón de muertos, la investigación sobre el origen de la pandemia de la covid-19 sigue abierta. Los murciélagos son el sospechoso número uno para los virólogos: es muy probable que uno de estos animales fuera el vector de contagio del virus hasta los seres humanos. Sin embargo, sus factores desencadenantes y sus causas profundas tienen un carácter estrictamente humano: la deforestación acelerada, el crecimiento de las minas a cielo abierto, el comercio (legal e ilegal) de fauna salvaje y, por supuesto, el calentamiento global.
«L’UNIVERS VA COMENÇAR COM UNA GRAN RESPIRACIÓ RETINGUDA»
En aquest recull de narracions breus hi trobarem el Ted Chiang més essencial, ple d’idees reveladores i personatges profundament empàtics.
La Sandra és professora en un institut del barri de Sant Andreu. Fa dos anys que surt amb l’Albert, un escriptor que li havia fet de professor a la universitat, i no acaba d’enamorar-se’n. A l’institut hi ha un company que podria ser l’home ideal, i a classe hi té un alumne, l’Izan, que necessita la seva ajuda. Però la Sandra arrossega des de petita una relació turbulenta amb la seva família i està en guerra contra ella mateixa.
El càstig és una novel·la crua i vibrant, escrita amb una naturalitat inusual i amb dos personatges principals inoblidables.
Escrito con sobriedad, Mestiza es el brutal testimonio de la autora canadiense Maria Campbell, en el que narra los primeros treinta años de su vida, marcados por una extrema pobreza, por la opresión racial y la violencia. Todo fruto del colonialismo.
Estas memorias fueron publicadas originalmente en 1973 en Canadá, y entonces sufrieron la censura de una parte clave del texto. Hoy en día se han recuperado esas páginas y se publican íntegras.
Aquest àlbum per a primers lectors explora de manera brillant i intel·ligent moltes perspectives diferents, tant per entendre el món com per acceptar i respectar els altres amb les seves diferències i, per descomptat, a nosaltres mateixos. Un llibre amb un text captivador i estimulant, que convida a ser optimistes però també solidaris.
En junio de 1957, durante la batalla de Argel, el matemático y militante comunista Maurice Audin fue apresado por el Ejército francés, acusado de colaborar con el movimiento de independencia argelino. Tenía veinticinco años. Torturado hasta la muerte, su cuerpo nunca se encontró. En 2014 el Gobierno francés por fin reconoció que su desaparición, un caso que conmocionó a la sociedad francesa durante décadas, no había sido un misterio sin resolver, sino un asesinato de Estado.
Què passa en una relació amorosa, estable però encara relativament jove, quan un dels dos pren una decisió unilateral que afecta directament el futur de la parella? Quan la Marta li comunica al Dani que no vol ser mare, sobre entre els dos una esquerda que els portarà a orbitar per uns llimbs plens de dubtes i indecisions que els impulsaran a repensar-se com a individus i com a parella. Aquesta novel·la és una invitació a nedar pel mar de contradiccions en què es converteix la possibilitat de ser pares.
Doce años después de abandonar a su hija y a su marido, Teresa ha vuelto y ahora los espera en un café. Una chica se sienta cada noche tras la barra de un bar y se pregunta el porqué de la lentitud de los trenes nocturnos. Un «pantano de pérdida» une en casa del ciego a un grupo de personas arrastradas por el dolor.
«Andrea Abreu tiene 24 años, pero aúna la fiereza de esa edad con una serenidad de vieja canaria». —Sabina Urraca.
«Llevaba un largo tiempo sin leer una novela tan buena como Panza de burro». —Patricio Pron.
«Puro y ágil como el fuego, una potencia arrolladora. Adoro este libro» —Elisa Victoria.
«Una de las voces más interesantes de la nueva ola». —Luna Miguel.
«Mi pasado había quedado borrado a nivel legal. Yo no tenía partida de nacimiento. De la persona que nació en Ucrania solo quedaban los rastros esparcidos en mi propia memoria, hechos jirones. Toda mi vida hasta ahora se había disuelto como un terrón de azúcar en el té. Legalmente, hasta hace dos semanas, yo no existía. Y todo lo que recordaba de mí misma podría no haber existido tampoco».
Una adolescente fanática del horror y de las creepypastas (historias de terror que circulan por internet) despierta maniatada en una cabaña en medio del bosque. Su secuestradora no es una desconocida, sino su maestra de Lengua y Literatura, una mujer joven a quien ella y sus amigas han atormentado durante meses en un colegio de élite del Opus Dei.
Las gemelas Kara y Yara Palavéevi huyen de las autoridades en el verano de 1943 y se unen a los partisanos luego de cometer un peculiar acto de sabotaje.
Intelectual pública, renovadora de la crítica, figura totémica: Susan Sontag retratada como nunca, en una biografía merecedora del Premio Pulitzer 2020.
Esta es, sí, una biografía de Sontag: el paradigma de la intelectual pública en la segunda mitad del siglo veinte americano; la renovadora de la crítica, que abarcó y valoró (sin necesariamente nivelarlos) lo supuestamente «alto» y «bajo»; la figura totémica, tan intimidante como magnética, presente en todas las conferencias, y también en todas las portadas de las revistas: casi una marca registrada.
L’Ida viu a Roma amb el seu marit, en Pietro, i arrossega una insatisfacció vital que en els últims temps s’ha traduït en una apatia sorda. Quan rep la trucada de la seva mare en què li demana que torni a Messina per ajudar-la a buidar el pis familiar perquè hi vol fer obres i vendre-se’l, l’Ida es retroba de ple amb el drama que la va marcar quan tot just tenia tretze anys: ja en fa vint-i-tres que el seu pare va sortir de casa i va desaparèixer. No va morir, simplement un matí com qualsevol altre se’n va anar i no va tornar mai més.
Per una vegada que la Lívia aconsegueix convencer en Salvo que es faci fer un vestit a mida, resulta que tot s’ha d’aturar perque la víctima de l’homicidi que ha d’investigar es ni mes ni menys que la modista. Quina mala sort! Com si a comissaria no tinguessin prou feina, amb els refugiats que arriben en pasteres. Per al comissari, tot plegat esdeve un malson: si els desembarcaments d’africans són qualsevol cosa menys plàcids, escatir els motius de l’assassinat a la sastreria encara es revela mes envitricollat. Sort que el destí sempre troba maneres d’ajudar-los.
Un padre y un hijo ven cómo se desarrolla la historia ante ellos, en el mar de Lampedusa. Apuntes para un naufragio es una novela que cuenta lo que está sucediendo en el Mediterráneo, que habla de quienes lo cruzan, de los rescates, los muertos, pero también de la relación entre el narrador y su padre. Lampedusa, de lepas, la roca erosionada por la furia de los elementos, que resiste en la vastedad del mar abierto. O Lampedusa, de lampas, la antorcha que brilla en la oscuridad.
Jordi Cussà irrumpió con fuerza en la narrativa catalana con "Caballos salvajes" (2000), novela de culto que sorprendió a críticos y lectores por su fiel retrato de un mundo marginal -el de la adicción a las drogas duras- poco transitado por los escritores catalanes, y por sus innovaciones lingüísticas y estilísticas.
Jordi Cussà irrumpió con fuerza en la narrativa catalana con "Caballos salvajes" (2000), novela de culto que sorprendió a críticos y lectores por su fiel retrato de un mundo marginal -el de la adicción a las drogas duras- poco transitado por los escritores catalanes, y por sus innovaciones lingüísticas y estilísticas.
Són diverses generacions les que lluiten per la felicitat a l’Antany, un indret fictici i mític al cor de Polònia, en aquesta enlluernadora novel·la en què realitat i màgia es fonen per crear un univers literari bell i esborronador. La Gran Guerra, sota les banderes del tsar; l’ocupació nazi i després la soviètica durant la Segona Guerra Mundial; el règim comunista, la corrupció i el pes de la dictadura... El pas de la història deixa sentir els seus efectes en els habitants de l’Antany i les seves vides.
