Durante los sesenta, muchos españoles abandonaron su hogar y buscaron empleo en Europa. Después, con la crisis del petróleo y el auge de movimientos xenófobos, algunos regresaron. Sin embargo, no todos volvieron a su pueblo, sino a una zona intermedia: Barcelona. Esta novela relata uno de esos trayectos, el que emprendió Manuel Chico Palma desde un pueblo de Granada hasta una localidad de la frontera franco-belga. La narración se ramifica hasta convertirse en una historia coral en la que se abordan los conflictos que plantea cualquier proceso de desplazamiento.

Negra la brisa lluent ens transporta a bord del vaixell Argo en una travessia brutal pel mar Negre per oferir-nos una oda lírica a la ràbia i a la llibertat d’una de les figures més dures i monstruoses que ens ha arribat del món clàssic, Medea, que viatja amb Jàson, els argonautes i el velló d’or. Amb una prosa poètica i elèctrica, Vann ens mostra el costat més íntim i visceral d’aquesta princesa i sacerdotessa ferotge perseguida per la tragèdia.

Quan en Bekman coneix la Sofia, s’adona de seguida que estan fets l’un per a l’altre: l’afinitat que comparteixen confereix a la seva vida una dimensió idíl·lica, gairebé irreal, com de conte. En Bekman és, a més, escriptor, i tot just ara treballa en la novel·la que l’ha de consagrar, tot i que sembla haver-la deixat de banda, cada cop més lliurat a la nova relació. I és que estimar, amb tots els seus matisos, té el mateix potencial creatiu que l’escriptura, i l’enamorat pot estar temptat, com en Bekman, de conjurar l’ésser estimat, d’esdevenir l’artífex de la seva pròpia felicitat.

Una cançó sempre és molt més que una cançó. Però, d’on prové el poder de marcar-nos tan profundament? Com és capaç d’infiltrar-se en els nostres sentiments més íntims? Com aconsegueix formar part de nosaltres per sempre més? Els protagonistes d’aquestes històries estan marcats per les flamerades d’aquests interrogants. Un collage de vides que, de vegades, troben en la música raons per a tirar endavant i abordar els conflictes i les crisis dels nostres dies.

Siri Hustvedt es posa en la pell d’una escriptora ja gran que, esperonada per la trobada d’unquadern de notes antic, evoca els records del seu primer any a Nova York, el 1978, quan acabadad’arribar de Minnesota, sola i sense ni cinc, descobreix les múltiples possibilitats que liofereix la ciutat. A més, les converses misterioses d’una veïna, la Lucy Brite, que la jove sent através de la fina paret de l’apartament, l’intriguen.