Teniu a les mans un recull de relats dispersos de Serguei Dovlàtov. Hi trobareu nou històries d’èpoques, geografies i temàtiques ben diferents. L’autor retrata els estius d’una colònia russa d’emigrats als Estats Units i l’absurd de la quotidianitat soviètica. Conjuga i confronta dos miratges: el del món soviètic i el d’una Amèrica on en principi tot és possible. Hi trobareu un tramat de personatges que pateixen el malestar del desarrelament, que topen amb l’ambició del que es pensaven que serien.

Mariana Enriquez se pasea y nos pasea por cementerios de medio mundo: una propuesta fascinante que va mucho más allá de lo macabro.

Este libro reúne una serie de muy particulares crónicas de viajes por medio mundo. La autora recorre países y continentes para visitar algo muy concreto y acaso inusual: cementerios.

En 1944, Mathilde, una joven alsaciana, se enamora de Amín Belhach, combatiente marroquí en el ejército francés durante la II Guerra Mundial. Tras la Liberación, el matrimonio viaja a Marruecos y se establece en Meknés, ciudad en la zona del Protectorado de Francia con una importante presencia de militares y colonos. Mientras él intenta acondicionar la finca heredada de su padre, unas tierras ingratas y pedregosas, ella se sentirá muy pronto agobiada por el ambiente rigorista de Marruecos.

Todos podemos ser el demonio del otro. Todos podemos ser el sacrificio humano de ese otro. María Fernanda Ampuero, una de las voces imprescindibles de la literatura latinoamericana actual, nos empuja magistralmente a un universo húmedo, podrido y hostil donde la violencia marca la narrativa de nuestras vidas. En ese mundo se yergue una bestia de muchas cabezas que aterroriza y muerde a los débiles, a los marginales, a los sacrificables en aras del silencio, de la desigualdad, del odio, del abuso, de la muerte.

Un dia d’estiu de l’any 1596, una nena de Stratford-upon-Avon, un poble a prop de Londres, torna de l’escola cansada, amb febre, mal de cap i poques ganes de jugar amb el seu germà bessó, el Hamnet. Angoixat, ell busca per tota la casa algú que pugui ajudar-los, però no hi troba ningú. La mare, un esperit lliure i excèntric, és al jardí on cultiva plantes medicinals, a més d’un quilòmetre de distància, vigilant els ruscos d’abelles. El pare és a Londres, treballant al teatre, i la germana gran i l’àvia han anat al poble a comprar.

La publicació de Matar el marit, l’any 1983, va provocar un escàndol sense precedents en l’àmbit de les lletres xineses. Li Ang es va basar en un fet real ocorregut al Shanghai dels anys 30, l’assassinat del marit per part d’una dona maltractada, tot extrapolant-lo al Taiwan rural, on s’hi practiquen càstigs inhumans a les dones adúlteres i on la llei la dicta la moral patriarcal confuciana.

El #MeToo contado desde la cabeza de Harvey Weinstein, su villano principal: Emma Cline regresa con una pieza de cámara penetrante, divertida y perturbadora.

En 2012, Anna Starobinets descubrió, en una visita rutinaria al médico, que el hijo que esperaba tenía un defecto congénito incompatible con la vida. Lo que comienza siendo la crónica de un embarazo malogrado, acaba convirtiéndose en una verdadera historia de terror. Starobinets narra con extrema dureza y desgarradora humanidad el peregrinaje por las instituciones sanitarias de su país, su posterior viaje a Alemania y el duelo por el hijo perdido.

En aquesta novel·la veritablement única, clàssic indiscutible de la literatura russa del segle xx i ara esplèndidament traduïda al català per Xènia Dyakonova, el diable en persona i el seu estrambòtic seguici es presenten al Moscou dels anys trenta i sembren el caos en la societat soviètica, alhora que intervenen en la història d’amor del Mestre, un escriptor castigat pel règim, i la seva amant Margarita.

Quan a Louis Armstrong li van posar una corneta a les mans perquè despertés tot l’orfenat, amb la primera nota va entendre que havia nascut per ser músic. Ella Fitzgerald vivia al carrer, vestia parracs i duia sabates d’home, però es va jurar que un dia faria seus els escenaris. En plena allau de repressió racista, el veïnat de Harlem va ser capaç d’inventar el ball més excitant dels anys trenta. Als camps de concentració nazis, hi havia joves que cantaven swing a mitja veu per sobreviure dia a dia.

Páradais es la historia de la obsesión de un adolescente de clase alta einadaptado por una mujer casada.