Buit
Teresa Pàmies i Bertran, reconeguda escriptora catalana, activista política membre del PSUC, després de la Guerra Civil s'exilià a París, on visqué en primera persona els fets de Maig de 1968. Si vas a París, papá... narra el dia a dia de dos mesos convulsos que van sacsejar París, l'Estat francès en la seva totalitat, i bona part de les societats del continent europeu.
En el centenario del nacimiento de Violeta Parra, y en el quincuagésimo aniversario de su muerte, Lumen publica la primera biografía completa de la cantante y poeta chilena. Un libro indispensable que desmitifica al personaje para hacer comparecer a la persona, a la mujer atrevida, iracunda, pero sobre todo al genio inigualable de Violeta Parra.
"Reino animal" reconstruye, a lo largo del siglo XX, la historia de una explotación familiar dedicada a la cría de cerdos. En este entorno dominado por la omnipresencia de los animales, cinco generaciones pasan por el cataclismo de la guerra, los desastres económicos y la aparición de la violencia industrial, reflejo de una violencia ancestral. ¿Podrán la infancia—refugio de la inocencia de los niños de la saga—y la incorruptible libertad de los animales formar un bastión contra la locura de los hombres?
Al maig del 1980, a la ciutat de Gwangju l'exèrcit va sufocar una revolta popular provocant milers de morts. Actes humans reviu aquells fets terribles a través de les experiències de set personatges diferents: la tortura, la por, l'angoixa de no trobar els desapareguts, el dol, el sentiment de culpa del supervivent, els malsons, les ferides, les seqüeles, els retrobaments... I el record dels morts, la seva veu i la seva llum.
Els contes reunits en aquest volum són els últims que va escriure Caterina Albert durant el bienni 1948-1949. Temps de desnazificació a tot Europa, també en territori franquista: el règim ha de renunciar a certes brutalitats i autoritza la publicació d’algun llibre català, amb comptagotes i a condició que sigui del tot inofensiu. ¿Com sospitar d’una venerable autora supervivent del segle XIX que encara firma amb pseudònim masculí?
Inspirada en l’ambient dels barris populars xilens on va viure l’autor, El Rusio i el Pelao és una nouvelle del tot original en les nostres lletres. Explica la vida de dos nois del carrer (uns rotos) que han d’espavilar-se com poden—fent les feines més diverses—i que miren de campar-se-la per un món que resulta engrescador, especialment des de la perspectiva iniciàtica, però que no els ofereix cap protecció.
Si ets una adolescent grassoneta, t’has de masturbar amb discreció per no despertar el teu germà petit, vius a Wolverhampton, pertanys a una família nombrosa amb una economia precària, tens un pare bevedor amb aspiracions mai satisfetes de triomfar en el món de la música i una mare depressiva, la vida pot ser una merda. Si per a més inri fas el ridícul a la televisió local llegint un poema, ha arribat el moment de prendre mesures dràstiques.
La imatge de John Carlos i Tommie Smith amb els punys alçats al podi del Jocs Olímpics de Mèxic 1968 és tota una icona global. Un símbol de lluita que continua tan viu com el primer dia. Però qui eren John Carlos i Tommie Smith? Per què els millors atletes del món van prendre partit amb aquest acte polític de repercussió mundial? Quines van ser les brutals conseqüències que van patir?
La imatge de John Carlos i Tommie Smith amb els punys alçats al podi del Jocs Olímpics de Mèxic 1968 és tota una icona global. Un símbol de lluita que continua tan viu com el primer dia. Però qui eren John Carlos i Tommie Smith? Per què els millors atletes del món van prendre partit amb aquest acte polític de repercussió mundial? Quines van ser les brutals conseqüències que van patir?
En Shevek, el protagonista, és un físic que intenta desenvolupar una teoria temporal general. Anarres, el seu planeta, és en teoria una societat sense govern o institucions autoritàries. Però fent recerca, es va adonant que la revolució que va crear aquest món està estancada, envoltada de murs que haurà d’enderrocar. Les estructures de poder comencen a sorgir allà on no n’hi havia. En aquest moment decideix emprendre un viatge molt arriscat al planeta original, Urras, buscant un diàleg obert entre els dos mons per poder divulgar les seves teories lliurement fora d’Anarres.
En Pietro és un noi de ciutat, solitari i una mica sorrut, que estiueja als Alps italians. En Bruno és fill d’un paleta de la zona, una persona que només coneix les muntanyes i que pastura les vaques del seu oncle. Estiu rere estiu, en Pietro i en Bruno forgen una profunda amistat, però amb els anys els seus camins agafen camins diferents. Qui dels dos haurà après més de la vida? El que ha recorregut les muntanyes de tot el món o el que només ha pujat al cim més alt?
Àcida, negra, mordaç i irreverent, La novel·la de Sant Jordi és un retrat satíric del món literari que desvela amb ironia i habilitat l’engranatge que mou els fils de la diada.
La Fina ha aconseguit, per fi, el somni de la seva vida: obrir una perruqueria de barri. Passa les hores alegrement pentinant les clientes i xafardejant, i a casa la vida avança plàcidament al costat del Paco, el seu home, i els seus dos fills, l'Edgar i el Sebastià. Però la perruqueria, i la mirada del noi jove i musculat del calendari que té penjat a la paret, són només una porta que se li obre a un món inexplorat i terriblement atractiu: el món de la Fina més enllà del seu paper de mare i dona casada.
Con una extraordinaria precisión en el estudio de los personajes, y un estilo directo y sin rodeos, Angelika Schrobsdorff narra en Hombres —otra de sus grandes novelas autobiográficas, a la altura de Tú no eres como otras madres— la educación sentimental de una hermosa joven que alcanza su madurez entregada a la furia de vivir, sobrevivir y revivir. Eveline Clausen, la turbadora protagonista de esta novela, es hija de padre alemán y madre judía, y su infancia se desarrolla en pleno ascenso del nazismo.
Un passeig per Collserola, un camí cap a l’interior, cap a la memòria viva d’un passat recent de lluites intenses. Un home s’enfronta als seus records, al camí que va triar, a la voràgine d’una època que s’ha engolit als seus protagonistes, a un exili que el va portar a aquella casa de la selva, un retorn a una vida viscuda. Un fil de vida i experiència que reprèn aquell camí que va començar a La Torre de la Serra. Un relat viu amb una narrativa fresca que ens endinsa dins les històries que fan la història.
Gran Bretaña, 1984. El anuncio del cierre de las minas de carbón desata la mayor huelga de la historia británica. Piquetes, policías, esquiroles, empujones, puñetazos, golpes de porra. Para imponerse en la batalla, la primera ministra Margaret Thatcher encarga al Judío, un oscuro ejecutivo de las cloacas del Estado, que aplaste al enemigo interno recurriendo a cualquier tipo de método. Escuadrones parapoliciales, palizas, ocupación de poblaciones enteras, agentes provocadores.
Aquesta és la història d’una tigressa blanca que aplica la mateixa transcendència a l’hora d’escriure que en rematar un francès. L’antiga secta xinesa de les Tigresses Blanques dediquen quasi una dècada a l’art de la fel·lació com a activitat sacra, per completar un procés biològic que les farà rejovenir entre cinc i quinze anys. La Blanca —que no es diu així— té vint-i- cinc anys i tot just emprèn el camí que la farà incorruptible. Actua verge de traves morals i culpabilitats cristianes i està decidida a capgirar la idea occidental del sexe com a mecànica horitzontal.
Tres escriptors reunits una setmana a una casa rural al Delta de l’Ebre, sota els efectes d’una onada de calor, ressegueixen els arrossars en bicicleta, busquen refugi al mirador del riu o es tanquen a teclejar a l’habitació amb música clàssica de fons.
«Lo que más me sorprendió cuando me dieron a mi segundo hijo y lo cogí en brazos fue la total ausencia de sentimientos. Ni amor. Ni cólera. Nada»: Jodie y David, su marido, esperaban tener una niña. Ya tienen un hijo, de casi dos años. La desilusión es fuerte, va más allá de una simple depresión posparto: el marido −parco, ajeno y conservador− y las autoridades médicas recomiendan una visita al psiquiatra. Una inesperada llamada de una antigua amiga a la que hace años que no ve pone a Jodie, sin embargo, en el camino de disfrutar de sus dos hijos… por un medio bastante excepcional.
La vigília de la independència d’Angola, la Ludo, una noia portuguesa atemorida per l’agitació del carrer, construeix un mur de totxanes que l´aïlla del mon exterior durant vint-i-vuit anys. Sobreviu cultivant verdures i caçant coloms amb l´única companyia del Fantasma, un pastor alemany albí, i escriu la seva historia a les parets amb trossos de carbó. Mentre ella observa el mon exterior i sembla enfonsar-se en l’oblit, el país transita traumàticament de l’alliberament a la república socialista, la guerra civil, la pau i el capitalisme cobdiciós.
Aquest llibre va de vells. Sense embuts i al natural: ni jaies, ni avis, ni ancians, sinó homes i dones en aquesta etapa de la vida en què tot es gira com un mitjó. La imparable tercera edat, no pas com la pinten les companyies d’assegurances sinó tal com és als carrers i a les cases.
La célebre saga de Terramar, que ha cautivado a millones de lectores en todo el mundo, reunida por primera vez en un único volumen.
Los cinco cuentos reunidos en este libro, que fueron ganadores de los Premios Locus y Endeavour en 2002, exploran y extienden el mundo creado en las Historias de Terramar. El volumen también contiene un ensayo sobre los habitantes, las lenguas, la historia y la magia de Terramar. Esta aclamada continuación del reino mágico de Terramar confirma a Ursula K. Le Guin como una de las más brillantes escritoras de nuestro tiempo.
Una de les obres més celebrades i commovedores de la Natalia Ginzburg Lèxic familiar, premi Strega de novel·la, és el retrat dels Levi, família jueva i antifeixista que va viure a Torí, des del 1930 fins al 1950. La Natalia era una de les filles del professor Levi i va escriure un llibre fascinant i autobiogràfic que reflexa la història de la Itàlia antifeixista. Es tracta d’un relat enganyosament simple, on anècdotes quotidianes es barregen sense pudor amb reflexions profundes sobre la llibertat i la consciència de si mateixa...
Al Bucarest en blanc i negre de l’època comunista un professor d’extraradi transcendeix els límits de la realitat que l’envolta i posa en qüestió amb cinisme i humor una existència poblada de dones saturnines, metges sinistres, mestres mediocres i visionaris guillats. Solenoide és l’obra magna de Mircea Cartarescu, una recreació del que hauria estat la vida d’un escriptor fracassat. Un retrat de l’artista que lluita per resoldre el gran enigma que és el món a través d’experiències que transiten entre el somni i la realitat.
«Cuando eres joven, crees que todo es posible. Te mueves en el presente, jugando con el tiempo como si fuera un juguete a tu disposición. Piensas que puedes deshacerte de cosas y personas, y aun no sabes bien que tienen la mala costumbre de volver.» Margaret Atwood Es un lunes cualquiera de enero de 2013 y Felix pasa el control de seguridad para acceder al centro correccional de Fletcher. Los guardias lo miran con simpatía y benevolencia; para ellos este hombre solo es el señor Duke, un cincuentón que en sus ratos libres se dedica a organizar funciones de teatro con los reclusos.
El detectiu Marc Olier fa anys que viu i dorm al despatx, a l’ample sofà de cuir encetat que va comprar amb l’optimisme imbècil dels primers temps. Feia dos anys de les Olimpíades i tothom semblava encara immers en una ressaca còsmica: contractistes desvagats, comissionistes sense ningú a qui fiblar, polítics que s’oblidaven de la reelecció a força de copes no gens esportives.
Quan la seva xicota desapareix, en Guillem Sala sap que l’associació naturita on últimament ella s’hi havia ficat té molt a veure. En començar a fer preguntes, aviat descobreix que aquell aparentment inofensiu grup de gent que busca un sentit a la vida amaga molt més del que mostra.
En Guillem s’introdueix a l’associació com un adepte més en busca de la felicitat, tot i que el seu interès principal és saber on és la seva xicota, que ja no té cap dubte que ha estat captada per aquest grup amb funcionament i regles de secta.
Ruth Santana es una joven desahuciada y pluriempleada que vive en el umbral de la pobreza para pagar lo que considera su deuda con los bancos. Vive en una ratonera insalubre y desde hace unos meses espera a la salida de los supermercados para coger pan o yogures. Por alguna razón que ni ella misma comprende, sigue luchando.
«Tenemos que hablar», le dice Lola a su marido durante el desayuno. Él le responde que lo harán por la noche, cuando acabe su jornada en el taxi. Sandino es un hombre melancólico, que duda en regresar a casa porque teme que Lola, harta de sus infidelidades, lo deje. No está muy seguro de si desea que eso suceda, como tampoco sabe si le gusta ser taxista, si es capaz de querer a alguien o si todo consiste en seguir rodando y chocando, como una bola en una mesa de billar llamada Barcelona.
