No ho va escriure ella [Però si és evident que no ho va fer…]

Ho va escriure ella, però no hauria d’haver-ho fet [És polític, sexual, masculí, feminista]

Ho va escriure ella, però fixa’t sobre quines coses va escriure [El dormitori, la cuina, la seva família. Altres dones!]

Ho va escriure ella, però només en va escriure un [Jane Eyre. Pobreta, va ser la seva única…]

Ho va escriure ella, però no és una artista de veritat i no es tracta d’art autèntic [És un thriller, una novel·la romàntica, un llibre infantil. És ciència ficció!]

Ho va escriure ella, però algú la va ajudar [Robert Browning, Branwell Brontë. El seu mateix «costat masculí»]

Ho va escriure ella, però és una anomalia [Woolf. Amb l’ajuda de Leonard]

Ho va escriure ella, però…

Un clàssic de la teoria feminista que analitza com la història de la literatura ha tractat d’ometre el paper de les dones en les lletres universals.