Mercè Ibarz deixa enrere els paisatges rurals de la infantesa per endinsar-se en les entranyes de la metròpoli amb una mirada tan penetrant com serena.

Amb l’arribada del nou segle, Mercè Ibarz publicava A la ciutat en obres i Febre de carrer, dos reculls de contes, ara recuperats, en els quals deixava enrere el paisatge natal de Saidí i les terres agrícoles en transformació per endinsar-se en les entranyes de l’urbs i els seus embats caòtics.

A mode de contrapunt però també de reformulació d’aquella evocació d’un món en crisi, Ibarz aborda en aquests Contes urbans la inestabilitat i la fragilitat que provoquen la pèrdua dels amics, la malaltia o la mort i els canvis en el món laboral enmig d’una ciutat en metamorfosi permanent. Sotmesos a les lleis de la memòria, els protagonistes dels onze relats que componen aquest volum transiten per moments de transformació vital en una ciutat que prova, ella també, de superar les pròpies fractures i esvorancs. Els itineraris que emprenen són alhora un refugi i una escala d’evasió, l’oportunitat d’aniquilar un sentiment d’estranyesa existencial. Tots, a la seva manera, busquen l’ocasió de superar la nostàlgia del passat i encarar el present amb un esperit purificador, gairebé catàrtic.

Amb una prosa continguda i delicadament intimista, Ibarz explora les particularitats d’una realitat urbana canviant, d’un paisatge frenètic, capaç alhora d’oferir-se com un espai de relació i resistència en un món fragmentat.

«Periodista, assagista, però també una gran narradora, autora de llibres que naveguen entre la crònica, les memòries, la biografia, el retrat. En poques paraules: una vida dedicada a l’escriptura» (Lourdes Toledo, ElDiario.es).