Maria-Mercè Marçal (1952-1998) es una de las grandes autoras en lengua catalana, poeta y narradora, activista cultural y política y feminista comprometida. Su poesía recoge la tradición clásica y popular que recrea hasta encontrar un espacio propio elaborado con palabras que expresan una nueva forma de decir. Fue pionera en escribir abiertamente sobre el amor entre mujeres en versos que descubren el deseo femenino.

Se dio a conocer en el mundo literario en 1976 con el Premio Carles Riba que obtuvo por el libro de poemas Cau de llunes/Nido de lunas. Después publicó Bruixa de dol/Bruja de duelo (1979), Sal oberta/Sal abierta (1982), Terra de Mai (1982), L`hermana, l’estrangera/La hermana, la extranjera (1985, Premio de poesia López-Picó), Desglaç/Deshielo, incluido en el recopilatorio Llengua abolida/Lengua abolida (poesía 1973-1988) y Rao del cos/Razón del cuerpo (2000, poemario póstumo). Su única novela, La passió segons Renèe Vivien /La Pasión según Renèe Vivien, obtuvo entre otros el Premio de la Crítica en 1995. Como traductora y ensayista contribuyó a divulgar la obra de autoras como Ajmátova y Tsvetáieva, Colette y Clementina Arderiu y otra poetas catalanas.

En los poemas de Maria-Merçè Marçal encontramos la llamada recurrente a una “lengua nueva” para nombrar lo que hasta entonces no había sido nombrado: “Ávidamente recorro con la lengua / el contorno de tus palabras”. El vuelo de sus versos gravita firmemente en la experiencia tangible y la expresión carnal, rotunda, del cuerpo y del sexo. Una poética de la experiencia que habla de vivencias propiamente femeninas como la maternidad o la menstruación, llevándolas desde lo personal a lo compartido, junto a temas universales como el amor o la muerte. Pero el amor es el amor entre mujeres, y la muerte se percibe desde un cuerpo de mujer atacado por la enfermedad.

-----

Maria-Mercè Marçal (1952-1998) és una de les grans autores en llengua catalana, poeta i narradora, activista cultural i política i feminista compromesa. La seva poesia recull la tradició clàssica i popular que recrea fins a trobar un espai propi elaborat amb paraules que expressen una nova forma de dir. Va ser pionera a escriure obertament sobre l'amor entre dones en versos que descobreixen el desig femení.

Es va donar a conèixer en el món literari en 1976 amb el Premi Carles Riba que va obtenir pel llibre de poemes Cau de llunes / Niu de llunes. Després va publicar Bruixa de dol / Bruixa de dol (1979), Sal oberta / Sal oberta (1982), Terra de Mai (1982), L`hermana, l'estrangera / La germana, l'estrangera (1985, Premi de poesia López- Picó), Desglaç / Desglaç, inclòs en el recopilatori Llengua abolida / Llengua abolida (poesia 1973-1988) i Rao del cos / Raó del cos (2000, poemari pòstum). La seva única novel·la, La passió segons Renée Vivien / La Passió segons Renée Vivien, va obtenir entre d'altres el Premi de la Crítica el 1995. Com a traductora i assagista va contribuir a divulgar l'obra d'autores com Akhmàtova i Tsvetàieva, Colette i Clementina Arderiu i una altra poetes catalanes.

En els poemes de Maria-Mercè Marçal trobem l'anomenada recurrent a una "llengua nova" per a nomenar el que fins llavors no havia estat nomenat: "Àvidament recorro amb la llengua / el contorn de les teves paraules". El vol dels seus versos gravita fermament en l'experiència tangible i l'expressió carnal, rotunda, del cos i del sexe. Una poètica de l'experiència que parla de vivències pròpiament femenines com la maternitat o la menstruació, portant-les des d'allò personal a allò compartit, al costat de temes universals com l'amor o la mort. Però l'amor és l'amor entre dones, i la mort es percep des d'un cos de dona atacat per la malaltia.