En Intersecció de conjunts, l'autora explora l'experiència de la maternitat com si d'una revolució es tractés. Aquests versos són el resultat d'aquesta sacsejada íntima i punyent, viscuda des de la triple condició de mare, dona i ésser humà, tant en relació amb ella mateixa, com el seu entorn familiar i social. Cada un d'aquests àmbits conforma un conjunt de poemes que traspuen, en un entremat d'interseccions, records, il·lusions, pors i patiments. Més enllà del cant lluminós per l'arribada d'un fill, hi ha un món d'ombres i foscors que Sònia Moya transforma en vivència poètica