Skip to main content
Imatge representativa del contingut
Categoria d' A descolonizar hermanas

Poesía desde la herida colonial

[cast]

POESIA DESDE LA HERIDA COLONIAL

¡Dispara la palabra, hermane! 

Este itinerario parte del deseo de no soltar la poesía. De reivindicarla como territorio de lucha, desobediencia y goce. Reivindicarla como una de esas otras entradas al mundo y a los saberes legítimos de mundo(s). Defenderla para ser leída con otras y en alto para desintegrar el hechizo como bien dice M. Moscoso.

Aquí presentamos un itinerario compuesto por una pluralidad de voces marcadas por el deseo de nombrar todo aquello que vibra como revuelta. Por el deseo de transformar, también desde la palabra,  imaginarios, paradigmas y éticas de vida. Un itinerario para desacralizar las deidades de la civilización moderna occidental. Deidades que no son más que aquellas que nos han llevado al desencantamiento del mundo: el patrón oro, la bala, el saber tecno científico, el señor burgués blanco occidental, los cercamientos a los comunales de vida y el entramado de violencias patriarco-coloniales. Frente al epistemicidio, frente al dogmatismo y la ortodoxia apostamos por la magia del verso hecho carne al verbo callejero y en disputa.

Un itinerario marcado por las disidencias sexuales, por la insumisión a los dispositivos de frontera, por las prácticas rebeldes, por el antagonismo de clase, por la patada al tablero de toda insignia colonial. ¡Qué arda! ¡Grita conmigo, hermane!

 

[cat]

POESIA DES DE LA FERIDA COLONIAL

¡Dispara la paraula, germana!

Aquest itinerari sorgeix del desig de no deixar anar la poesia. De reivindicar-la com a territori de lluita, desobediència i goig. De revindicar-la com una d’aquestes altres entrades al món i als saber legítims de món(s). Defensar-la per a ser llegida amb altres i en veu alta per desintegrar el hechizo com diu M. Moscoso.

Aquest és un itinerari format per una pluralitat de veus marcades pel desig d’anomenar tot allò que vibra com a revolta. Un itinerari que neix del desig de transformar, també des de la paraula, imaginaris, paradigmes i ètiques de vida. Poesia per dessacralitzar les deïtats de la civilització moderna occidental que no són més que aquelles que ens han portat al desencantament del món: el senyor-or, la bala, el coneixement tecnocientífic, el senyor burgès blanc occidental, els tancaments comunals i l’entramat de violències patriarco- colonials. Enfront de l’epistemicidi, enfront del dogmatisme i l’ortodòxia apostem per la màgia del vers encarnat i en disputa.

Aquest és un itinerari marcat per les dissidències sexuals, per la insubmissió als dispositius de frontera, per les pràctiques rebels, per l’antagonisme de classe, pel cop de peu al taulell de tota insígnia colonial. Què cremi! Crida amb mi, germana!

 

ROTUNDAMENTE NEGRA (Torremozas)

CANCIONES DESDE EL FIN DEL MUNDO (Libero)

NEGRA, DESNUDA, CRUDA (Ediciones Ambulantes)

ENTREVISTA A UN INSECTO ATRAVESADO POR LA LUZ  (Eolas)

ENTRE NOSOTRAS (Visor)

DESINTEGRAR EL HECHIZO. VERSITOS ANTICOLONIALES. CRÓNICA ROJA  (La Reci)

DERECHO DE ADMISIÓN (La Imprenta)

EL UNICORNIO NEGRO (Torremozas)