La llibreria Synusia us convida a la presentació del llibre Inteligencia artificial: jugar o romper la baraja (Traficantes de Sueños, 2025) el pròxim divendres 12 de desembre a les 19h. 

Per a la presentació ens acompanyarà Margarita Padilla (autora del text) en un diàleg obert amb la participació de:

Tayrine Dias. Actualment forma part de la iniciativa Rànquing Digital Rights, on analitza les pràctiques de les grans plataformes tecnològiques i contribueix al desenvolupament de criteris i marcs d'avaluació que promoguin més transparència, responsabilitat corporativa i protecció de drets. És investigadora especialitzada en drets digitals i l'impacte social de les infraestructures digitals, amb un interès particular en els temes de gènere, participació ciutadana i inclusió des d'una perspectiva interseccional).

Communia. Cooperativa de tecnologia oberta al servei de les comunitats. Impulsen solucions digitals cooperatives basades en tecnologies lliures. Creuen que el coneixement ha de ser lliure, obert i accessible, per això treballen amb comunitats de recerca i investigació, promovent processos de col·laboració horitzontals i pràctiques de cooperació social. Des de la cooperativa ofereixen serveis de desenvolupament web, streaming multimèdia, sistemes informàtics i estratègies P2P, sempre amb l’objectiu de posar la tecnologia al servei de les persones i col·lectius.

Sobre el llibre:

¿Qué sería una inteligencia artificial radical? Mejor dicho, ¿cómo sería una relación radical con la inteligencia artificial? ¿Es posible volver a sentir la alegría hacker por la potencia de actuar, de subvertir, de crear?

Margarita Padilla rastrea la historia de la inteligencia artificial para explicar de forma accesible cómo funciona, las falacias de los solucionistas tecnológicos y los peligros que encierran los sesgos y la delegación de la toma de decisiones. Sin embargo, no se trata solo de luchar por unas mejores regulaciones o de denunciar las relaciones de poder. Además, hay que disputar las políticas digitales, defender y construir lo público y lo común. Hay que aceptar la fricción, ensuciarse las manos. Desmontar la máquina y volverla a montar. Generar dinámicas de investigación, de construcción, de taller. Dar sentidos y quitar sentidos. Articular desde el conflicto los saberes experimentales y los tecnológicos.

Definir qué es lo humano no está dado de una vez por todas: cada época debe elaborar su definición. La inteligencia artificial abre preguntas de mucho calado sobre la tecnología ?que nos hizo humanos? y sobre las relaciones con lo otro y con los otros. Hace irreversible el duelo por la prepotente visión que el hombre tenía de sí mismo. La inteligencia artificial ya es parte de nuestro tiempo. ¿Jugamos o rompemos la baraja?