El DIJOUS 10 DE NOVEMBRE a les 19h presentació de "La ciudad en movimiento. Crisis social y respuesta ciudadana", Editorial Diaz Pons a Llibreria Synusia amb la participació del seu autor Oriol Nel·lo (geògraf, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans). El diàleg comptarà amb la dinamització de Xavier Matilla (arquitecte, urbanista, professor a l'ETSAV).

El llibre d’Oriol Nel·lo La ciudad en movimiento. Crisis social y respuesta ciudadana tracta d’oferir, precisament, una anàlisi de les motivacions i els efectes dels moviments socials urbans contemporanis en els països del sud d’Europa. L’assaig exposa en primer lloc com l’ascens de les iniciatives i els moviments ciutadans que s’ha produït en els darrers anys en les ciutats d’aquest àmbit té relació directa amb la situació de crisis econòmica i social, així com amb les polítiques que l’han acompanyada. Una situació que ha empitjorat de manera notable les condicions de vida de bona part de la població i a la que la ciutadania, davant de l’incapacitat dels poders públics, s’ha vist forçada a donar resposta directa.  De la munió d’iniciatives que han sorgit, algunes tenen simplement l’objectiu solidari de pal·liar els efectes materials de la crisi. Però d’altres, a més, es proposen de plantar cara al retrocés dels drets ciutadans i fins plantejar alternatives econòmiques, ambientals i polítiques d’abast més general. "La ciudad en movimiento"  tracta sobre l'auge dels moviments urbans contemporanis, i especialment d'aquells que, malgrat les circumstàncies adverses, busquen la reconstrucció de la vida en comú en la societat que lluny de consistir en mers intents de defensa davant la crisi i les polítiques que l'acompanyen, planteja alternatives amb creixent incidència en les institucions i la política.

La construcció de la ciutat és percebuda sovint com el resultat directe de la decisió dels poders polítics i econòmics, o, a tot estirar, pels tècnics que treballen al seu servei. Tanmateix, la realitat resulta força més complexa. A la ciutat conviuen multitud d’interessos contraposats, sovint contradictoris, i la forma com l'espai urbà es configura pot, indiscutiblement, afavorir uns sectors de la ciutadania i perjudicar-ne uns altres. Per això, no és d’estranyar que ciutadans corrents, sense especial poder polític i econòmic, s’organitzin en moltes ocasions per tal de fer valdre les seves aspiracions i els seus drets. Amb la seva actuació, aplegant-se en associacions i moviments, aconsegueixen sovint alterar les actuacions d’institucions i agents econòmics . Per això poden ser considerats també, a dreta llei, constructors de ciutat. En efecte, les nostres ciutats -Barcelona n’és un bon exemple- serien molt diverses si al llarg de la història no haguessin existit aquestes mobilitzacions, reivindicacions i iniciatives ciutadanes. Com que aquests moviments no només tenen lloc a la ciutat, sinó que tenen l’organització i el funcionament de la ciutat (l’habitatge, els serveis, el transport, el medi ambient,...) com la seva principal preocupació, han estat denominats moviments socials urbans.

Us hi esperem!