Arreu es multipliquen les experiències populars que volen canviar les coses. Per aconseguir-ho comencen pel que és més proper, l’autogovern. Sota aquesta «aposta municipalista» s’arremolinen diferents elements de política local en forma de candidatures alternatives forjades per la societat civil.

En aquest sentit, Catalunya té una tradició particular arrelada a la proposta federalista i de municipi lliure de Pi i Margall. De forma menys institucional, la trobem tant en el protagonisme anarquista durant les vagues de lloguer i lluites del segle passat com en l’autogestió de la Revolució de 1936. Més recentment, quan encara era inquestionable el règim del totxo, l’experiència de les CUP o les candidatures del Vallès (entre d’altres), han posat sobre la taula l’alternativa d’un municipalisme emancipador. 



Tard o d’hora aquests projectes hauran de bregar amb les institucions. Així doncs, hi ha dues tensions que tiben de manera recurrent la seva existència: una, entre els moviments i els partits; l’altra, dins la temptació de la gestió política. 



No obstant, l’actual implosió del règim de la Segona Restauració espanyola ha deixat al descobert una estructura corcada i amarada de franquisme. Aquest llibre constitueix una fórmula col·lectiva d’organitzar una mirada al passat, de reflexionar sobre les possibilitats i limitacions d’aquestes alternatives, per a pensar, en definitiva, un present emancipatori.