El meu primer llibre va ser una sonora campanda, i em va faltar temps per deixar la fàbrica on treballava des de feia catorze anys. Em vaig fer escriptor. De llavors ença, he passejat molt, he observat la gent, he escoltat la ràdio, he llegit i presentat alguns lllibres, però, sobretot, he fet de mestressa de casa i he tingut cura dels meus fills. El que he fet menys és escriure. En tot aquest temps, només m'han sortit dues novel·letes anèmiques (pel que fa a l'extesió), algun conte, i aquesta mena de dietari de companyies i soledats. Quan se m'acudia alguna bona idea, en comptes d'escriure una novel·la, que és el que hauria d'haver fet, la resumia, la sintetitzava al màxim, la reduïa a l'extensió mínima i, després, hi treballava de valent i polia amb orgull d'artesà, amb la pretensió ingènua de fixar-la per sempre, de preservar-la del món, de les modes, del pas del temps, de l'oblit i de la mort.