Fam bruta com el primitivisme irreflexiu, la concupiscència, la follia vegetal que mai s’assacia; una poesia que no cerca ni dominini temprança.

« UN RUSC

que em xucli la polpa

i les vespes. Em pica la rabior

de l’ombra com un

eixam

d’abelles.”

pàg.33 Fam bruta

GUILLEM GAVALDÀ (Cerdanyola del Vallès, 1997) Coexisteix entre la dedicació acadèmica i el paroxisme poètic. Estudiant del grau d’Estudis Clàssics a la Universitat Autònoma de Barcelona, s’ha deixat estimular per la lírica homèrica i la cultura antiga del Pròxim Orient, fet que ha despertat encara més la seva curiositat envers la literatura arcaica. Altres lectures que han alimentat el seu estil són les obres de Blai Bonet i Salvador Espriu. Gavaldà treballa una poètica immoderada que li engreixi la carn, la pell, la terra.