L’escuma dels dies podria ser una història d’amor trista, si no fos també una crítica sagnant a la religió i a l’obsessió per la feina, o una sàtira de l’existencialisme de Jean-Paul Sartre, convertit en la novel·la en Jean-Sol Partre. Hi ha qui hi veurà un conte de fades, amb ratolins que parlen i endrecen la cuina, cases que es fan petites i nenúfars malignes que creixen al pit de la jove protagonista. D’altres hi trobaran una estimulant novel·la d’anticipació científica, amb invents tan suggeridors com el pianòctel o l’arrencacors, i un homenatge explícit al jazz i al cinema mut...

Traductor: Jordi Martín Lloret