Moltes nenes i nens s'identificaran amb la Valentina. Molts pares i mares també es veuran reflectits. En la seva absència, el Llop de Sorra respon a les inquietuds que els adults no atenen.

"La Valentina vivia amb el seu pare i la seva mare en una casa a la vora del mar. La casa era petita, per. el mar era immens i t'hi podies banyar, almenys a l'estiu. Ara estàvem a l'estiu, feia sol i calor, i la Valentina volia anar a nedar. Però hi havia un problema: no la deixaven banyar-se al mar tota sola i el pare no tenia cap ganes de baixar a la platja..."



Què els importa veritablement a les nenes i els nens? Que els majors treballin molt, que no facin coses junts, que no els entenguin... Perquè hi ha tantes Valentinas sofrint solitud, frustracions, incomprensió... Molts joves lectors se sentiran reflectits en aquest relat de la premiada Åsa Lind.