“Fa setmanes que t’escric. No sé ben bé per què. No sé ben bé amb quin objectiu. Qui ets, Júlio Pirata? Penso en la nostra història. Des del començament. Des que ens vam conèixer. Des de la primera pregunta: ets un nen o una nena? Soc una nena per culpa teva, Júlio. Em vaig deixar els cabells llargs per tu, em vaig foradar les orelles per tu. Visc i moro per tu. Cada mes tinc la regla, em moro una miqueta i penso en tu.

«Estàs morta!», dius. I em moro. Em tiro per terra de qualsevol manera. I no ho vull, això. No em vull morir mai més, Júlio. Vull viure per sempre. Cada minut de cada hora de cada dia”

La Maria João decideix escriure una llarguíssima carta adreçada al seu amor de la infància, en Júlio. A través d’aquesta carta anem coneixent els inicis de la seva amistat a la placeta, l’especial vincle que els uneix i com n’arriba a ser d’important en Júlio a la vida de la Maria João (o Mary John, com l’anomena ell). Però el sentiment és correspost o només són imaginacions seves? És l’arribada de la Liliana el motiu del distanciament o la seva relació ja estava sentenciada? A través d’aquest escrit, la Mary John anirà plasmant les reflexions, els sentiments que l’acompanyen en aquest moment en què la seva vida està canviant més que mai. I pot ser, el que havia començat com una carta d’amor acaba responent la pregunta més important de totes: Qui és la Mary John?