La Guillermina i les altres elefantetes viuen aïllades en un jardí ple d'anemones i peònies; el seu aliment per aconseguir que el seu aspecte físic destaqui per una pell de color rosa caramel, tot reforçat amb sabates, llacets i colls de la mateixa tonalitat. Totes acompleixen les expectatives els seus pares excepte la Guillermina, que pateix les recriminacions dels seus progenitors fins que aquests desisteixen de que arribarà a ser com les altres algun dia. Sota aquesta història fabulada s'amaguen qüestions com ara el culte superficial a la imatge o la crítica a la una societat que classifica i predefineix el futur depenent del gènere. És un cant a la llibertat i a la llibertat, amb unes il·lustracions que potencien el missatge, amb figures realistes i colors ben vius.