Anna Gual (Vilafranca de Penedès, 1986) és llicenciada en Comunicació Audiovisual (Universitat Pompeu Fabra) i Màster en gestió de projectes culturals (Universitat de Barcelona). Està especialitzada en comunicació, màrqueting i gestió d’esdeveniments. Amb vint-i-dos anys va publicar el seu primer llibre, Implosions (LaBreu Edicions, 2008) després d’haver estat descoberta al blog No caic, em tiro (Premi al Millor blog escrit en català als Premis Vila de Martorell 2012). El 2012 publica Passa’m-hi els dits (ÀtemBooks), acompanyat per les il•lustracions de l’austríaca Bianca Tschaikner. L’any 2013 guanya el Premi de poesia mediterrània Pare Colom amb el llibre L’ésser solar (Lleonard Muntaner, 2013), llibre finalista del Premio Nacional de poesía joven Miguel Hernández 2014.

La seva obra poètica la situa entre un grup de veus joves trencadores i fresques que construeixen el seu llenguatge a partir de referents estètics allunyats de la tradició poètica tradicional però des del profund coneixement d’aquesta tradició. Els seus poemes també ens han arribat en multitud de recitals i espectacles com Infinita la carícia que ha de venir i Anamorfosi i han viatjat a Croàcia (Universitat de Zadar, Universitat de Zagreb i Centre Croat del PEN Club), Sardenya (Festival Cabudanne de sos poetas) o Anglaterra (Cambridge Union Society), entre d’altres. Ha estat traduïda al croat, francès, anglès, castellà i italià.

Símbol 47 és l’abraçada furiosa d’on brota el so de la seva ànima, l’animal en perpètua mudança que troba el seu cau de tinta, un poemari per pautar les distàncies i caçar els enigmes.