Una terra solitària, guanyadora del Premi Documenta 2010, és la primera novel·la de la Bel Olid (Mataró, 1977) que anteriorment havia escrit assaig i contes.

"Aquesta que hi ha aquí asseguda, amb un remolí enorme i un dit més curt del normal, sóc jo. Tinc gairebé sis anys i acostumo a cantar pel carrer. No entenc gairebé res del que passa al meu voltant però per fi sé llegir i estic fascinada. Hi ha lletres pertot arreu i això és la constant que dóna coherència a un univers una mica més caòtic del compte. És de les poques fotos que he pogut rampinyar després del que la meva mare en diria la gran hecatombe i jo en dic... el principi de la meva vida normal." 

Maria, la jove protagonista i narradora, fa una radiografia de la seva vida a dos nivells, el familiar i el personal, i en dos temps barrejant el passat i el present. Una vida que no ha estat fàcil en cada una de les diverses etapes per motius diferents. D’aquesta manera coneixereu els seus orígens andalusos, la relació amb la seva mare -i les seves parelles- i la seva germanastra durant la infantesa i la joventut, l’etapa d’estudiant, la del descobriment de la sexualitat i els seus dubtes i el principi de la maduresa.

Bel Olid (Mataró, 1977) tradueix, fa classes i escriu novel·la, assaig, teatre, poesia, contes, blocs i textos de tota mena. Ha publicat l'assaig Heroïnes postmodernes: models literaris contra l'universal masculí (premi Rovelló 2010), el conte Crida ben fort, Estela (premi Qwerty al millor llibre infantil 2009), la novel·la Una terra solitària (premi Documenta 2010) i ara el llibre de contes La mala reputació. També col·labora en diferents mitjans.