“Homes i ocells és un llibre que mira. Que treu el cap per la finestra per veure què hi ha i com continua. Homes i ocells és un llibre que escolta. Que truca a les portes —de la gent, de l’escriptura— per veure què diuen i què en fan, amb el silenci i la tempesta.”

Són poemes en prosa, sí senyor. I no fugi esperitat. ¿Li agraden les bombolles de sabó? Jaspiades, lleugeres… i ben plenes de no sabem què que crèiem definitivament perdut. Abans se’n deia l’esperit d’infància: ganes de comprendre com són les coses nues. Cal una gran llibertat i una gran exigència. Creure molt en la fantasia i moltíssim en la serietat. És un joc seriós, sí senyor: se’n diu Homes i ocells. ¿Farà el favor de volar?