El proper dijous 14 de novembre a les 19h us convidem a la presentació de "El prejuicio psiquiátrico" de Giorgio Antonucci. Editat en castellà per KATAKRAK, és un dels textos fonamentals de la antipsiquiatría italiana. És, al mateix temps, un clàssic (escrit a la fi dels 70), i un llibre de rabiosa actualitat.  És el primer llibre de Antonucci traduït al castellà.

Per a la presentació ens acompanyarà Massimo Paolini (Autor del projecte editorial i traductor) | Teòric de l'arquitectura, autor de Persepectivas anómalas i consultor de Art in Translation | Universitat d'Edimburg en l'àrea de les arts i l'arquitectura. Col·labora, a més, amb diverses publicacions en l'àmbit del pensament crític. Persepectivas anómalas explora les relacions entre ciutat, arquitectura, idees (i llibertat).

Giorgio Antonucci (1933 Lucca – 2017 Florència) | Va estudiar medicina en les universitats de Florència i Siena. Després de llicenciar-se, va treballar com a internista en alguns barris de la perifèria de Florència. En 1968, en Cividale del Friuli, va participar en el primer departament hospitalari pensat com un pavelló obert com a alternativa al manicomi. En 1969 va treballar com a metge de secció en e Hospital Psiquiàtric de Gorizia, dirigit per Franco Basaglia. Des de 1970 fins a 1972 va dirigir el centre de salut mental de Castelnuovo ne’ Monti (Reggio Emilia), mobilitzant a la població contra el manicomi. Des de 1973 fins a 1996 es va dedicar al desmantellament de pavellons dels manicomis Osservanza i Luigi Lolli en Imola. A partir de 1996 va continuar treballant a Florència per l'alliberament de les persones de la psiquiatria. Va morir a Florència el 18 de novembre de 2017. Va ser una de les figures clau d'aquest moviment que va escombrar Europa (i va tenir especial rellevància a Itàlia), i que va tenir com a victòria agredolça el final del psiquiàtric com a centre d'internament massiu. Un èxit a mig fer, ja que la crítica a la psiquiatria anava molt més allà; carregava també contra altres formes de control i domini de les persones considerades «boges» com són els electroshocks, els comes induïts i bona part de la medicalización. En realitat, apuntava a la psiquiatria mateixa, considerada per Antonucci una autèntica pseudociencia, travessada de cap a cap per biaixos i prejudicis i sense capacitat de validar o refutar cap dels seus diagnòstics.

_____________

CITES:

 «Este libro habla de un tema que no interesa a nadie. No porque el tema no es interesante, sino porque todos preferimos ignorarlo. No hay nada más ajeno a nosotros que la llamada "dolencia mental". Y cuando se nos acerca, cuando un familiar se encuentra en un momento de dificultad existencial, sentimos desconcierto, piedad y a veces temor, pero sabemos como guardar las distancias. A través de la psiquiatría, de la cual todos podemos llegar a ser víctimas. Porque podamos vivir sin remordimientos en la senda de la normalidad. La segregación psiquiátrica se encuentra al otro lado de un muro tan alto como nuestra indiferencia» Giuseppe Gozzini.

«Nosotros creemos, a diferencia de la mayoría de nuestros colegas –y de muchos profanos– que los llamados pacientes psiquiátricos son, como nosotros, personas en todos los aspectos. Pueden, como cualquiera de nosotros, ser juzgados excéntricos, preocupados, molestos, honestos o deshonestos. Y de muchas otras maneras que forman parte de la condición humana». «No existe ninguna misteriosa ‘enfermedad mental’ que convierta misteriosamente al llamado paciente en algo menos que un hombre, necesitado de la intervención supuestamente humana del psiquiatra para devolverle la humanidad. Al contrario, ‘eso’ es algo contra lo que debe luchar con fuerza el llamado paciente (y con él otras personas de su ambiente social). Su éxito en la lucha dependerá en parte de él y en parte de nosotros, de cómo lo animamos o lo desanimamos, le permitimos o impedimos actuar» Giorgio Antonucci