Un any més arriba la Nit de Contes amb Paper de Vidre a l'Ateneu Candela. No és un any qualsevol, aquesta és la nostra cinquena cita per a donar-li al conte el lloc que es mereix: ser llegit! 

Aquest any la  proposta de títols que trobareu a la taula de llibres de la nit de contes ve de la mà de la Mercè Rodoreda, Màrius Serra, Alba Dalmau, Blanca Llum Vidal, Tina Vallès i altres autores editades per Paper de vidre. I com la proposta de lectures ve acompanyada d'autores força prolífiques, no només us proposem relats curts: en aquesta proposta no falten ni l'assaig, ni la poesia ni el relat llarg.

Ah, i no oblideu que també podeu  trobar tots aquests títiols a les biblioteques de la ciutat <3

Aquí teniu, doncs, la proposta de lectures de la Nit de Contes d'enguany:

"El camí dels esbarzers" d'Alba Dalmau

El camí dels esbarzers té ànima de novel·la. Hi anirem retrobant els mateixos personatges: el nen tímid que hem conegut a l´escola és, després, l´enamorat d´una noia impossible i, finalment, serà el piròman que incendiarà els camps de blat. De relat en relat, les vides dels habitants de Sandville es van teixint, o esquinçant, o cosint, o apedaçant. I els sentim tan propers, malgrat la distància geogràfica, perquè justament aquesta distància ens revela nítidament que els seus sentiments són els nostres, que la seva vida quotidiana s´assembla tant a la nostra que ens hi reconeixem en cada petit gest, en cada emoció.

"Estàndards" d'Alba Dalmau

La vida sentimental de les parelles té variacions infinites, potser tantes com la música. Alba Dalmau ha triat onze cançons clàssiques del jazz per formar aquest brillant repertori de sentiments, esperances, desitjos i desacords. Alba Dalmau aconsegueix, amb un estil fresc i directe, que el lector sintonitzi amb uns personatges que, com tothom, busquen aquell miracle que és la felicitat compartida —a vegades la troben; a vegades, no.

"D'on trec el temps" de Màrius Serra

Dividit en 4 parts, aquest llibre interessant i útil ens ajudarà a pensar com usem el temps, per on se’ns escapa, com el podem aprofitar de la millor manera. Màrius Serra ens explica la seva experiència amb el temps, i ens posa davant dels ulls un llibre que ens servirà de mirall.

"Quiet" de Màrius Serra

Quiet cobreix set anys en la vida de Lluís Serra Pablo, àlies Llullu, fill de l'autor,  que va néixer amb una greu encefalopatia que la ciència neurològica encara no ha estat capaç de definir. El Lluís és el segon fill. Té unes necessitats una mica peculiars, però això només significa que el pare i la mare estan més pendents de la seva fragilitat. A Quiet, Màrius Serra ha buscat una forma narrativa d'explicar l'ambivalent estat emocional que provoca tenir un fill que no progressa adequadament. Un estat sovint exposat als fiblons del dolor, però en el que predomina la joia i un cert embadaliment.

"La vida normal" de Màrius Serra

«Som el que hem menjat, pensem el que hem après, imaginem el que hem somiat i somiem el que hem viscut», afirma el narrador en un passatge de La vida normal. Es tracta de sis relats sense persona narrativa interposada, i una postil·la, en què el narrador presenta alguns dubtes, vacil·lacions i sortides que ha descobert en el procés de creació dels seus textos. «La vida normal», conclou, «és l’única vida possible i la literatura sempre en prové, tot i que al final acabi en una altra banda». Una banda on, potser, tot és possible...

"Amor a la brega" de Blanca Llum Vidal

"Velles paraules en acció, ritmes planetaris i el foc de la celebració en deliri i en revolta. Un tornado, una ventada: “si cou és que ens espiga”. Les paraules s’alcen com el ball, com la follia de dir les coses quan el so creix i cria, com les espigues, música i cançó. Els versos se t’enduen, t’arrosseguen, et menen a port." Així comença el postfaci de Mercè Ibarz. Blanca Llum Vidal conversa i fa emergir les veus de poetes com Víctor Català, Mercè Rodoreda, Palau i Fabre, Ferrater, entre molts altres. Un poemari que també és un cant al canvi històric, a la transformació radical de les coses.

"Aquest amor que no és u" de Blanca Llum Vidal

Dice la autora de este poemario que las flores no intiman con el poder. Y, sin embargo, en su nuevo poemario Blanca Llum Vidal (Barcelona, 1986) nos ofrece una experiencia de intimidad poética tan floreciente como poderosa. Floreciente porque Aquest amor que no és u resulta ser una pura germinación de lenguaje que poliniza al lector con su ritmo y su léxico voluptuoso. Y poderosa porque, como toda polinización, implica una posesión asexuada o que supera los sexos - aquí se obra en el texto -, potencia pra dar lugar a nuevas y fecundas floraciones.

"Homes i ocells" de Blanca Llum Vidal

“Homes i ocells és un llibre que mira. Que treu el cap per la finestra per veure què hi ha i com continua. Homes i ocells és un llibre que escolta. Que truca a les portes —de la gent, de l’escriptura— per veure què diuen i què en fan, amb el silenci i la tempesta.”

"La mort i la primavera" de Mercè Rodoreda

Escrita al mateix temps que La plaça del Diamant i publicada pòstumament, La mort i la primavera és un llibre sobre la sedició. I també la novel·la en què Rodoreda “es burxa més endins d’ella”, com explica Arnau Pons a l’epíleg que clou el volum. I també l’obra de què es va enamorar Obiols, únic lector de Rodoreda mentre ella escrivia: “No em puc treure del cap el poble, la muntanya partida, el soroll del dia, el ferrer… com si es tractés d’un d’aquells somnis inexplicables dels quals un es recorda al cap de molt de temps.” I afegia: “No crec que en tota la prosa catalana hi hagi un personatge tan vivent com Colometa, ni un poble tan al·lucinant i real com el de la Mort. En el fons no m’estranya gens que els jurats de Barcelona no ho acabin de veure.

"Tots els contes" de Mercè Rodoreda

Escritura impúdicamente moderna, al ubicarse en todo momento en el ámbito de la reflexión sobre la condición humana, la obra de Mercè Rodoreda se constituye como uno de los cimientos más bien trabajados de lo que años más tarde se conocerá como el proyecto posmoderno. Sin estar incluidos en él, sus cuentos y sus novelas no dejan de predecir la situación del sujeto contemporáneo, vale decir, la de un "yo" contradictorio, frustrado y roto que ha dejado de ser, queriéndolo o sin quererlo, el centro y señor del universo.

"El parèntesi més llarg" de Tina Vallès

Anar de part i no voler parir. Excitar-se en un enterrament. Escriure un conte sobre la guerra civil amb una dona nua roncant sobre teu. Perdre el cap estenent la roba. No acabar mai més la llista de la compra. Els disset contes d´aquest llibre plantegen situacions quotidianes, irreals, còmiques, emotives, amb un to que va de la ironia mordaç a la revelació íntima.

"24 contes al dia" recull editat per Paper de Vidre

Paper de vidre és un portal (paperdevidre.cat) que des del maig de 2014 publica un conte cada quinze dies. Guillem Miralles i Tina Vallès el codirigeixen amb molta dedicació i més entusiasme, com s’encaren els reptes que es fan de gust. Aquest recull és una tria del que s’hi ha publicat durant els primers quatre anys.

Hi trobareu contes de Mònica Batet, Carme Caum, Miquel Duran, Mercè Ubach, Ramon Erra, Yannick Garcia, Pep Puig, Toni Sala, Leonid Dobitxin traduït per Marta Nin, Drago Jančar traduït per Simona Škrabec, Norman Manea traduït per Corina Oproae, Valeria Parrella traduïda per Sara Serrano, Angela Read­man traduïda per Esther Tallada, Delmore Sch­wartz traduït per Dolors Udina, David Foster Wallace traduït per Ferran Ràfols i Virginia Woolf traduïda per Marta Pera.