«Som el que hem menjat, pensem el que hem après, imaginem el que hem somiat i somiem el que hem viscut», afirma el narrador en un passatge de La vida normal. Es tracta de sis relats sense persona narrativa interposada, i una postil·la, en què el narrador presenta alguns dubtes, vacil·lacions i sortides que ha descobert en el procés de creació dels seus textos. «La vida normal», conclou, «és l’única vida possible i la literatura sempre en prové, tot i que al final acabi en una altra banda». Una banda on, potser, tot és possible...