L’autor  fa una revisió històrica de les circumstàncies en que s’ha desenvolupat  l’abastament d’aigua a Barcelona, en especial des de la segona meitat  del segle XX, i la relació entre l’administració local i la Societat  General d’Aigües de Barcelona. Aquestes circumstàncies han condicionat en bona part la planificació hidràulica de Catalunya i en especial la portada del Ter que encara avui no ha trobat un encaix adient ni entre els receptors ni a la conca  del Ter.