Pròleg de Montse Santolino

Aquest llibre és un recull de quaranta quatre articles escrits per Sònia Moll al llarg de tres anys al setmanari digital La Directa. L’autora els ha seleccionat i ordenat en tres seccions: Les dones ho van dir/ Diumenges amb el pare/ Un oceà dins nostre. Els articles repassen l’actualitat quotidiana des d’una mirada compromesa amb la lluita col·lectiva de les dones pels espais de llibertat personal, social i política. Temes com les cures a les persones grans, les cures a les persones que curen, les moltes i variades violències masclistes, la lesbofòbia o la gordofòbia, la rigidesa de pensament, la fragilitat dels éssers humans que fugen de les guerres, que estan malalts o que curen els familiars, res no escapa a la seva anàlisi, feta sempre des del cor i des del cap amb honestedat , valentia , contundència i poesia, sempre des de la premissa feminista que allò personal és alhora polític.

Perquè, a més, la Sònia Moll és poeta i és des d’aquesta condició que en els articles explora el llenguatge per trobar les paraules justes que identifiquen i descriuen les ferides, les pors, les contradiccions En aquest llibre l’obra de la SòniaMoll s’enriqueix i ens enriqueix, s’eixampla i ens eixampla. Com molt bé explica la periodista Montse Santolino al seu pròleg, els articles de la Sònia Moll obren finestres a l’autoafirmació, al gaudi de la vida i del propi cos i també finestres a la sororitat, la gran xarxa de complicitat que les dones construïm per ajudar-nos a canviar una societat que ens és hostil.

Sònia Moll Gamboa (Barcelona, 1974) és llicenciada en Filologia Catalana. Ha treballat de correctora i editora per a diverses editorials, i també de lingüista a la Direcció General de Política Lingüística i al servei de consultes lingüístiques Optimot. Actualment és professora de català per a adults i ha impartit cursos d’escriptura creativa en diverses ocasions. Alguns dels seus poemes han estat traduïts al francès, l’alemany, el gallec, el croat i el basc. Amb Non si male nunc (2008), el seu primer llibre de poemes, va rebre el V Premi de Poesia de Sant Celoni. El 2012 va publicar Creixen malgrat tot les tulipes (Premi de Narrativa 25 d’Abril de Benissa, 2013). I Déu en algun lloc (Cafè Central / Eumo, 2014) és el seu últim poemari, traduït al castellà i publicat en versió bilingüe per Godall Edicions (2018). És autora del blog “La vida té vida pròpia”.  Amb la pianista Clara Peya va crear el recital Carta blanca, que va circular per diferents escenaris entre 2013 i 2016.