Caminar és un dels textos més bells de Thoreau. Hi exposa la seva filosofia del caminar, de l’art de fer camí, com la manera més intensa de desvetllar els sentits i l’ànima humana. I arrenca amb una declaració contundent: «Vull dir unes paraules a favor de la Naturalesa, de la llibertat absoluta i de l’estat salvatge». Perquè caminar ens permet retrobar la comunió ancestral, cada vegada més perduda, amb la Natura.

«Caminar és una crida perquè ens deslliurem de tot allò que ens lliga a la societat –la feina, la família, les amistats, les ambicions– i ens aboquem a una vida solitària i tan salvatge com sigui possible (...). Caminar, en el sentit profund que li dóna l’escriptor nord-americà, és dirigir-nos als boscos salvatges que la mà de l’home encara no ha pogut domesticar i buscar-hi allò que hem perdut com a espècie a còpia de fer-nos cultes i civilitzats: l’instint, el pensament elevat, l’heroisme i la llibertat.» (Marina Espasa, a la introducció)

Un cant d’amor a la Natura profundament original i avançat al seu temps.