Fer els deures, ordenar l’habitació o fer-se càrrec d’un munt d’altres feines de casa pot ser avorridíssim. Per solucionar-ho, a en Kenta se li acut unaidea brillant: invertir tots els seus estalvis en un robot que es converteixi en la seva còpia. Però abans, el seu amic necessitarà saber alguns detallssobre ell. Aquest és el principi d’una aventura hilarant que portarà al nostre protagonista a reflexionar sobre tot allò que el caracteritza: potser la cicatriu alseu genoll?, les seves mans enganxifoses?, l’amor que sent per les glans i per la seva àvia?, o bé la forma com pica l’ullet?

Sinopsis: La filósofa Patricia Manrique ha logrado en poco más de 200 páginas algo que parecía imposible: llevarnos en un profundo viaje filosófico, hacer temblar algunos de nuestros espacios de confort militante y estimular una visión política, polética y polírica que haga de la utopía algo tan cercano como nuestra escalera de vecinas.

‘Lo común sentido como sentido común’, un nuevo título editado por La Vorágine dentro de su línea Textos(in)surgentes, que responde a la consigna de agitar políticamente el avispero pero con-sentido.

«Vamos a partir del acuerdo de que no hay nada “fuera”; no existe ninguna “salida” a la situación en la que nos encontramos. Aunque nos vayamos a la isla más lejana, ¿podemos estar seguros de que no nos están vigilando, de que alguien desde otra isla no nos observa con Google Earth o con un dron? No hay forma de salir, vayamos donde vayamos. Si conseguimos ponernos de acuerdo en este punto, podemos retomar el concepto de subversión y la pregunta de cuál es su significado concreto. (…) Para subvertir algo es necesario comprenderlo.

L'enveja és una mala mirada: una mirada rancorosa, plena de verí. És relacional i relativa, necessita els altres per existir. Si estem tacats per l'enveja, allò que tenim o allò que som es mesura a partir del valor de l'altre i, com més a prop som d'allò que envegem, més forta es torna la pulsió. Tot en aquest pecat comença als ulls.

Uno de los grandes naturalistas de todos los tiempos: incansable caminante y lúcido pensador, su obra es una de las piezas claves de la tradición de la ‘nature writing’.

Caminar és un dels textos més bells de Thoreau. Hi exposa la seva filosofia del caminar, de l’art de fer camí, com la manera més intensa de desvetllar els sentits i l’ànima humana. I arrenca amb una declaració contundent: «Vull dir unes paraules a favor de la Naturalesa, de la llibertat absoluta i de l’estat salvatge». Perquè caminar ens permet retrobar la comunió ancestral, cada vegada més perduda, amb la Natura.