Moderna i provocadora, Rosa Maria Arquimbau va sacsejar la literatura catalana dels anys trenta amb articles sobre política i feminisme, i amb contes protagonitzats per dones que, com ella mateixa, busquen una nova manera de relacionar-se amb els homes, amb llibertat i sense subordinacions. Cor lleuger i altres narracions de l'era del flirt recull un llibre de contes, tres novel·les curtes i una obra de teatre d'aquell període. 

Julià Guillamon ha reconstruït la trajectòria de l'autora en el llibre L'enigma Arquimbau. Sexe, feminisme i literatura a l'era del flirt, un recorregut apassionat per l'època de la República i la postguerra: la moda, els còctels, les joies, la literatura, el periodisme, la vida nocturna. Juntament amb la novel·la Quaranta anys perduts, formen una petita col·lecció tancada. Tots tres volums els publica Comanegra.

Rosa Maria Arquimbau (1909-1992). Periodista i escriptora, era una dona independent, políticament compromesa i, tal com es definia a ella mateixa, «una feminista una mica especial». Defensava amb afany les seves conviccions a publicacions com Joventut Catalana, Flames Noves, La Rambla o L'Opinió, així com a les dues novel·les i dues dotzenes de contes que va escriure. Les idees d'Arquimbau i el llenguatge tan directe que utilitzava per transmetre-les aviat li van suposar el recel dels seus coetanis. Que, a més, fos una dona sexualment alliberada no ajudava gens. Corrien per Barcelona diverses històries sobre les seves relacions amb homes, que escandalitzaven a la gent. Algunes vegades, fins i tot, li ho van retreure en les crítiques dels seus llibres. Amb l'esclat de la Guerra Civil, Arquimbau es va veure obligada a marxar. Tot i que de l'exili en van sortir alguns dels autors i llibres més importants de la literatura catalana del segle XX, per a ella va suposar un cop del que mai es va poder recuperar.