Manual per a dones de fer feines es una tria dels millors contes de Lucia Berlin. Els relats, sempre autobiografics, constitueixen un retrat de les angoixes de l'autora, que va tenir una vida convulsa i complicada, i que es descrivia a ella mateixa com a"alcoholica, neurotica i fragil". Cada conte es una mirada lucida sobre la fragilitat humana, i tots ells destil·len una comprensio fondissima del caracter femeni: son feministes sense intencio, per dir-ho d'alguna manera, perque copsen magistralment les febleses, fortaleses i particularitats de l'experiencia emocional femenina, la tendencia a la vergonya paralitzadora i al menyspreu autodestructiu, sense impostures ni pretensions i sense caure mai en la frivolitat ni en el desig buit de transgredir, i recorrent sempre al sentit de l'humor. El conjunt es d'una autenticitat i una candidesa desarmants, altament seductores; malgrat que els contes tracten sovint temes dolorosos i pertorbadors, com l'addiccio a l'alcohol, la duresa de la sindrome d'abstinencia o la mort de la germana petita, la tendresa envers el mon, la calidesa i la humilitat fan que siguin sempre vitals i lluminosos, i que encomanin alegria i ganes de viure alhora que il·luminen les parts potser mes fosques de l'anima humana, sense judicis ni prejudicis