El llibre, escrit en primera persona, narra l’experiència de la Mònica, una dona que comença fotografiant, documentat i denunciant la situació que pateixen els que arriben i que acaba fent de voluntària a diferents camps de refugiats. Durant tres anys, l’escriptora, coneix homes i dones que han fet l’impossible per començar una nova vida, lluny de la guerra, la misèria o l’opressió i que s’han trobat amb una Europa cruel que no respecta ni el dret a la vida. De la mà honesta de la narradora, veiem com voluntaris independents i activistes lluiten per humanitzar situacions mentre els polítics i una part de la societat miren cap a una altra banda.