El llibre, escrit en primera persona, narra l’experiència de la Mònica, una dona que comença fotografiant, documentat i denunciant la situació que pateixen els que arriben i que acaba fent de voluntària a diferents camps de refugiats. Durant tres anys, l’escriptora, coneix homes i dones que han fet l’impossible per començar una nova vida, lluny de la guerra, la misèria o l’opressió i que s’han trobat amb una Europa cruel que no respecta ni el dret a la vida.

En llengua turca, daha vol dir ‘més’. És també la primera paraula que aprenen els immigrants il·legals que arriben a Turquia a la recerca d'una vida millor. Allà poden acabar a la mercè d'en Gazâ, un nen de nou anys que, seguint els passos del seu pare, s'ha convertit en traficant d'éssers humans. Sumit en aquesta barbàrie, pren distància de l'horror executant les seves tasques sense empatia fins que un dia un accident fatal l'obliga a confrontar-se amb la seva pròpia supervivència, i li proporciona un difícil camí cap a la redempció.

Éste es un libro panfletario sobre uno de los asuntos más decisivos de nuestra época. No hay aquí, no espere quien vaya a leerlo, artículos académicos. Los trabajos que lo componen se escribieron en el período que va desde 2008 a 2015, es decir, durante un tiempo de enorme deterioro del bienestar individual, familiar y de la cohesión de la comunidad. Tiempos de una gran miseria moral respecto de los refugiados y los migrantes.

¡Fronteras! es un recorrido por los laberintos de la identidad social e individual que se adentra en el significado actual de términos como «nación» o «estado». De la inevitabilidad de Europa a los nacionalismos postconstitucionales; de la emoción del paisaje a la economía y la historia; de los contextos políticos de la posguerra fría a los energéticos y religiosos que dibujan el Nuevo Oriente Próximo y el terror en Europa, o del terruño a los desiertos y estepas que sólo se sueñan en los mapas.

Marina, a sus 94 años, recuerda aquel camino que recorrió desde Otxandio hasta Barcelona, de Barcelona a Francia, de Francia a Venezuela. Una experiencia de exilio que se cruza con las de Sanza, Aina, Chris e Imelda, quienes huyen de la guerra y la violencia, de los matrimonios forzados y la trata para la explotación sexual, de la homofobia y del feminicidio.

Aquest recull de poemes parla de l’experiència d’una jove d’avui, com tants d’altres, que se’n va a treballar per Europa i que, treballant d’assistent personal d’una persona discapacitada, s’adona que és una immigrant més. És un llibre de sentiments, que parla també de racisme, del món dels homes, però amb una fina ironia. Ironia que s’escampa pel poemari. La novetat és la banda sonora que acompanya els poemes, que es pot captar a través d’un codi QR. Tot sovint la música acompanya els poemes però, de vegades, els poemes neixen de la música.