No parlis amb desconeguts. Fes bona lletra. Sigues bona nena -deia la mare-

Hipersexualitza't -deia la barbie, entre les meves mans-

Estigues quieta a la cadira. Parla només quan sigui el teu torn -deia la mestra i l'altra mestra i la del curs següent-

Fes petons amb llengua. T'ensenyarem com, pas per pas - deia la revista superpop-

Pateix per amor i espera el teu príncep blau -deien les cançons, les pelis, els contes-

No vull ser mare s'intueix des del títol com una declaració d'intencions i com un gest de rebel·lió contra el suposat objectiu biològic i social de la dona. La sexualitat és defensada no com a medi sinó com a fi: una aposta pel plaer, una renúncia del sacrifici. No ser mare significa seguir sent només filla, ancorar-se en la joventut fent apologia de l'individu en un miratge de llibertat. L'única gesta que l'autora contempla és l'expressió creativa: aquest és el llegat que ens deixa.