Amb catorze anys Saša Stanišić va haver de fugir de Bòsnia per la guerra dels Balcans i construir una nova existència a Heidelberg (Alemanya), però ha tornat diverses vegades a Višegrad per retrobar els familiars que encara hi viuen. A Orígens reconstrueix la singular relació amb la seva àvia Kristina, que lentament està perdent la memòria dels fets i les coses. Stanišić recupera fragments del seu passat familiar —muntanyes habitades per dracs, poblets de vida inalterada, el brot de l’odi ètnic i religiós, escenes de la guerra i la fugida, la vida precària dels immigrants— per dibuixar una geografia —alhora màgica i real— dels seus orígens.

La mirada de Stanišić és sempre enjogassada, penetrant i emotiva, amb una capacitat extraordinària per narrar i enllaçar històries, com demostra l’imaginatiu final obert del llibre, en què el lector pot triar diferents destins per als personatges.