"La meva acció política a l´Ajuntament de Barcelona m´ha suposat seguiments, amenaces de mort i atacs personals, així com un profund sentiment de soledat, de perill i de sobreexposició. La meva dissidència pública de l´actual sistema representatiu no era contra la política sinó, molt altrament, una defensa del dret a la política que tenim totes les persones i que, sens dubte, ens cal recuperar. Perquè res no pugui quedar amagat sota la terra, cal seguir removent i capgirant els escenaris fixes que s´imposen a la ciutadania des dels poders antidemocràtics. Asseguts sobre les restes d´un paisatge en contínua transformació, imaginem com seguir nodrint el nostre idealisme i on trobar les aliances que facin de contundent ribot i contrapoder real."