La Marzia és una cambrera de vint-i-cinc anys que té una petita obsessió extravagant, un desig íntim inconfessable: morir d’una mort ridícula. I quasi ho aconsegueix, perquè li cau al cap una caixa d’ampolles d’aigua mineral (a ella, que odia els abstemis!) que la deixa aparentment en coma. Vora el seu llit d’hospital desfilen parents, amics, amants i enemics... i ella, que els sent a tots, fa una lectura àcida de tot el que diuen i s’entreté atribuint a cadascun la recepta d’un còctel. Mentre està paralitzada, descobreix a poc a poc i amb una barreja de pànic i vergonya que potser també té sentiments...