«Per què plorem?», pregunta el Mario a la mare. I ella li parla de núvols, del mar, de pedres, de cofres i de murs.
Un poètic àlbum il·lustrat que ens recorda que les llàgrimes ens reguen molt lentament i ens fan créixer, ens calmen i són un bàlsam per a les ferides. I que tots plorem: nenes i nens, petits i grans, alts i baixos…
Clarice Lispector escribió La mujer que mató a los peces para explicar a su hijo Paulo algo que sucedió sin querer y que tiene que ver con dos pececitos rojos que él le había encargado que cuidara mientras se iba de viaje. Con una exquisita mezcla de humor e ironía, la autora narra aventuras sorprendentes y cotidianas con lagartijas, gatos, perros, conejos, micos, patos y periquitos. Además habla de sentimientos complejos y habituales que raras veces se abordan en los cuentos.
Se trata de un relato lleno de sorpresas y de preguntas que te van llevando a entender la vida, lo bonito y lo feo, las relaciones, los miedos y las emociones. Clarice Lispector consigue tocar con delicadeza lo más profundo de la conciencia humana infantil y adulta.
Hola a todo el mundo, me llamo Perfecta Nueno. Ese es el nombre que me pusieron mamá y papá. Dicen que cuando yo era niña, tanto de cara como de espalda, despierta o dormida, riendo o llorando, les parecía perfecta.Pero a medida que fui creciendo, la cosa cambió...Las exigencias de mis padres y de mi escuela fueron en aumen to. Estoy tan cansada que tengo ganas de gritar:"!No soy una niña perfecta!"Quiero que sepáis que en el mundo hay muy pocas personas que se sientan tan imperfectas como yo. Por eso le he echado valor y he saltado a escena para expresar mi opinión al respecto.
L'arribada de l'Heli al mon provoca molta curiositat a l'Estrella, la seva germana, que observa fascinada aquesta personeta que ara forma part de la familia. Pero de mica en mica, la curiositat es transforma en recel, en veure que lHeli ha guanyat un protagonisme que sembla restar latencio que abans li tenien. L'heli es passa e l dia enganxat al pit de la mare, la mare esta sovint cansada i no li pot llegir el conte a la nit, sha de fer silenci quan l'Heli dorm...
Heu sentit parlar del Gos Negre? Explica la llegenda que tan sols amb mirar aquesta horripilant criatura, es desencadenarien els esdeveniments més terri bles... Qui podria culpabilitzar la família Esperança per sentir-se atemorida, quan el Gos Negre va aparèixer davant de casa seva? Aquesta és una història sobre tenir por. També és una història sobre no tenir por. Tot depèn de com vegis les coses.
Hi ha una gran diferència entre el que els germans grans i els germans petits poden fer, però ..., què es pot fer quan un és el germà mitjà? Susanna Isern i Manon Gauthier ens ho expliquen en una narració senzilla i evocadora on la solució als problemes que se li plantegen a una família d'óssos, està en qui no destaca, i que alhora, és únic i irrepetible.
BUSCAR és una història que ens ajuda a valorar el que tenim més a prop i que, a vegades, no veiem. T'animes a buscar?
L'Ivan Olsen és lase dels cops a lescola, un estudiant desastrós i una calamitat per al seu pare, que té en Tarzan com a model dhome. Però un dia l'Ivan es troba amb una persona que lajuda a fer que tot això canviï.
En Nil és un nen valent que de vegades té por. Llavors, tanca els ulls com els talps, s’avorreix com les estàtues o bé es fa més pesat que un elefant. Nil és un llibre de sentiments, un catàleg d’estats d’ànim, un reguitzell d’emocions. I tu, com ets? Els sentiments són part fonamental de les nostres vides, i això és el que ens transmet aquest llibre mitjançant passatges del dia a dia o d’elements de la natura, on hi ha representats molts dels sentiments dels nens i dels adults.
Aquest llibre amaga els secrets del poeta. Són sentiments que ha recollit amb el temps, profunds i ben païts. Ens parla de tot el que ens envolta: la gent, els animals, els arbres, les tempestes, l’aigua… Cada poema ens endinsa de manera fresca i divertida en un món original, que és aquí, al nostre costat, i que sense la poesia no seríem capaços de conèixer.
Una bona manera d’iniciar-se en l’obra de Joana Raspall en l’any que se’n celebra el centenari del seu naixement.
En sortir de classe estan tots molt esvalotats. És la festa d´aniversari d´un company, però hi ha algú que no està convidat...
Quan se celebra un aniversari els nens que no són convidats es queden tristos i se senten apartats. Amb aquesta màgica història de l´autora i psicòloga Susanna Isern ajudem a entendre que no sempre ho podem tenir tot, i que moltes vegades no tenir alguna cosa pot resultar positiu.
Et sents trist? Tens por d’alguna cosa? No passa res; tot està bé. Dins teu existeix una bonica llum que sempre t’acompanya i et guia, passi el que passi
Endevina com t'estimo relata la relació immesurable entre una llebre gran i una llebre petita, narrant una conversa entre ambdues abans d'anar a dormir. Encara que no apareix en el llibre especificat que es tracti d'una relació entre pare i fill, Sam McBratney diu "encara que el meu pare va morir abans que jo comencés a escriure, el pare de les meves històries té una veu i una presència en la qual es reconeixeria el meu pare." És un dels contes més venuts al món.
Todos los días, en todas partes, nacen bebés. Bebés gordos y deglados, bebés grandes y pequeños. Bebés de primavera y verano, bebés de otoño e invierno. Todos los días, en todas partes, a los bebés les dan besos en los dedos, los mofletes, la nariz y la mejilla en sus pies tan regordetes y encima de la barriga.
Manoplas es un conejo bueno, pero bobo, lento y un desastre como compañero de juegos. Su dueño decide librarse de él dejándolo en el bosque. Pero no será fácil deshacerse de un amigo como Manoplas. Tierno, fresco, para reflexionar…
El Burt té vuit anys, però el seu petit cor ja ha viscut grans sentiments. Massa grans. Massa forts. Ara viu tancat en un Centre d’Internament Infantil pel que li va fer a la Jessica. Sol, contra l’estupidesa dels adults que converteixen els seus somnis en símptomes clínics i el seu amor en un delicte. Sol, en una fortalesa de silenci. Qui el treurà d’aquí...?
La Marzia és una cambrera de vint-i-cinc anys que té una petita obsessió extravagant, un desig íntim inconfessable: morir d’una mort ridícula. I quasi ho aconsegueix, perquè li cau al cap una caixa d’ampolles d’aigua mineral (a ella, que odia els abstemis!) que la deixa aparentment en coma. Vora el seu llit d’hospital desfilen parents, amics, amants i enemics... i ella, que els sent a tots, fa una lectura àcida de tot el que diuen i s’entreté atribuint a cadascun la recepta d’un còctel.
Versió corregida i actualitzada del llibre que ha venut gairebé 200.000 exemplars. Amena, divertida, però sobretot didàctica: una guia alternativa que ajudrà els pares a entendre millor els seus nadons.
«Potser el meu marit volia morir. Potser va desparèixer perquè volia viure. O potser la vida i la mort no formaven part dels seus pensaments». Qui parla així és Kei, una dona que viu amb la seva mare i una filla adolescent. El seu marit va desaparèixer fa dotze anys sense deixar cap rastre. Amb el temps, ha trobat un amant, en Seiji, però la presència del marit desaparegut omple les seves fibres més íntimes i es resisteix a abandonar-la.
