L’Ida viu a Roma amb el seu marit, en Pietro, i arrossega una insatisfacció vital que en els últims temps s’ha traduït en una apatia sorda. Quan rep la trucada de la seva mare en què li demana que torni a Messina per ajudar-la a buidar el pis familiar perquè hi vol fer obres i vendre-se’l, l’Ida es retroba de ple amb el drama que la va marcar quan tot just tenia tretze anys: ja en fa vint-i-tres que el seu pare va sortir de casa i va desaparèixer. No va morir, simplement un matí com qualsevol altre se’n va anar i no va tornar mai més.