Des de La Hidra Cooperativa i la llibreria Synusia presentem DENOMINADOR COMÚ, COMÚ DENOMINADOR.

Doble sessió centrada en el llibre "Común. Ensayo sobre la revolución en el siglo XXI" de Christian Laval i Pierre Dardot editat per Editorial Gedisa: 

• Primera sessió Denominador comú dimarts 20/10 19h a La Hidra Cooperativa (C/San Vicenç 33| Barcelona) on revisarem la història i nocions que agrupa el llibre amb Christian Laval i Pierre Dardot autors del llibre "Común. Ensayo sobre la revolución en el siglo XXI".

• Segona sessió Comú denominador dimarts 27/10 19h a la llibreria Synusia (C/ Montserrat 136| Terrassa) on compartirem sabers pràctics entre diferents experiències comunitàries amb Joan Subirats, Mayo Fuster, Marco Berlinguer i Rubén Martinez autors de "Procomún digital y cultura libre".

INTRO

Des de fa més d'una dècada, en manifestos, plataformes ciutadanes i en declaracions públiques en nom de la lluita contra el neoliberalisme, parlar de commons o de "béns comuns" ha servit per traduir pràctiques, drets i formes d'existència oposats als processos de privatització i mercantilització. El terme "comú", com a adjectiu o substantiu, en singular o en plural, s'ha posat a funcionar com a bandera de la mobilització, com a consigna de la resistència o com a fil conductor de possibles alternatives.

Inicialment, per béns comuns es entenien el conjunt de regles que permetien a una comunitat camperola a l'ús col·lectiu, regulat pel costum, de camins, boscos i pastures. Avui, el continguts dels béns comuns ha estat ampliat amb pràctiques de defensa de drets i altres formes institucionals de base comunitària. En aquesta mateixa noció, s'inclou tot allò que, en nom del neoliberalisme, podria convertir-se en blanc de privatitzacions o processos de mercantlilización. El que dóna sentit a la reunió d'aquests diferents aspectes dels comuns en una designació única és l'exigència d'una nova forma de gestió "comunitària" i democràtica dels recursos. Un model de gestió del comú més responsable, més durador, més just.

Com assenyalen Laval i Dardot, aquest moviment de defensa dels comuns respon a un procés gradual de cessió al privat de companyies públiques de ferrocarrils, empreses nacionalitzades del carbó, de la siderúrgia, drassanes, de la producció i distribució d'aigua, gas i electricitat, correus, telèfon i televisió; privatització parcial dels mecanismes de seguretat social, de jubilació, ensenyament superior, educació escolar, salut; introducció dels mecanismes de competència i de criteris de rendibilitat en el conjunt de serveis públics. Aquest procés de depredació del comú s'ha identificat com un "segon moviment d'encerclament dels comuns" (Boyle) o, en la seva extensió, com un procés d '"acumulació per despossessió" (Harvey).

Parlar d'un cicle continu de tanques al·ludeix al fet que la destrucció dels comuns històrics, les colònies i les conquestes territorials no són cosa del passat, sinó que aquestes i altres formes d'expropiació social són condició permanent del capitalisme. Aquest moviment de despossessió, aquesta pràctica contínua de saqueig per part del capital, té una doble funció. D'una banda, respondre a la crisi de sobreacumulació, és a dir, a la generació de continus excedents de treball (atur) ia la sobreabundància de mercaderies que no poden vendre. De l'altra, assegurar i renovar les condicions fonamentals de la producció capitalista, expropiándonos el treball, la terra i tot el que ens és comú.

Davant d'aquest procés, el principi del comú emergeix de les lluites democràtiques i dels moviments socials. S'obre així una fase renovada d'emancipació. Un fase en què les pràctiques de mobilització social, l'acció defensiva de drets i els nous governs del comú, s'imbriquen amb marcs teòrics i pràctiques discursives que apel·len a aquesta realitat centrada en la justícia social.

Sessió 1: DENOMINADOR COMÚ

Dia i hora: dimarts 20 octubre, 19h

Ciutat: Barcelona

Direcció: La Hidra Coperativa. Carrer Sant Vicenç, 33.

A tota batalla encarnada en el territori, a tota acció que busca la transformació social, l'acompanya una lluita pels conceptes. El comú és el concepte del nostre temps, aquell que identifica l'actual demanda de drets i que, alhora, es conjuga amb la seva pròpia història. Com assenyalen Laval i Dardot, mentre que "Comuna" és el nom de l'autogovern política local i "comuns" el nom dels objectes de naturalesa molt diversa dels que s'ocupa l'activitat col·lectiva dels individus, "comú" és pròpiament el principi que anima aquesta activitat i que presideix al mateix temps la construcció d'aquesta forma de autogoverns.

Des dels 90, han sorgit nous grups militants i intel·lectuals oposats a les pràctiques oligàrquiques que s'atipen amb la riquesa col·lectiva i als marcs teòrics que difuminen l'existència d'aquests processos d'acumulació i extorsió. El que defensen Laval i Dardot és que, si bé l'apel·lació al comú emergeix en aquest context, compta amb una llarguíssima història, on les formes institucionals comunitàries són una de les seves expressions més clares.

La primera part del llibre "Comú" de Laval i Dardot presenta el context històric de l'emergència d'aquests discursos i cartografia d'una manera crítica les elaboracions del comú. Aquesta primera part busca així restituir el context històric que va acompanyar a l'afirmació del nou principi del comú. La segona part, busca refundar el concepte de comú, situant-nos en el terreny del dret i la institució.

En aquesta sessió, volem compartir una jornada amb els autors, en què revisar la història i nocions sobre del comú que integren el seu llibre, així com veure els seus enllaços amb el temps present.

SESSIÓ 2: COMÚ DENOMINADOR

Dia i hora: dimarts 27 octubre, 19h

Ciutat: Terrassa

Direcció: Synusia. Carrer Montserrat 136.

Autors i autores com la politòloga americana Elinor Ostrom, ens han ensenyat com funciona l'acció col·lectiva en recursos naturals gestionats comunitàriament. A través de pràctiques concretes, aquests treballs empírics ens mostren que el mercat i l'Estat no són els únics sistemes de producció possibles i que hi ha formes institucionals molt diverses que poden aportar recursos perdurables i en quantitats satisfactòries per als seus membres.

Una de les grans lliçons que podem extreure d'aquesta exploració científica és que la sostenibilitat dels recursos s'ha pogut aconseguir mitjançant la creació i la renovació instituïda de regles de gestió comuna. També, que el presentat com el més nou en les lluites, ni és eteri ni és particularment nou. Més aviat, sempre emergeix en un context i s'inscriu en una història.

Un altre aspecte fonamental d'aquest renovat interès dels béns comuns és que ja no es tracta d'apel·lar a l'Estat en defensa de les poblacions, sinó de promoure formes de control democràtic sobre recursos comuns. La seva gestió centralitzada per part de l'Estat no s'ha mostrat com una de les formes més eficaces de garantir, a llarg termini, els drets socials ni el control democràtic de decisions tan importants com les privatitzacions. Són les pràctiques comunitàries, els processos ciutadans vius al territori, els que bé han assenyalat o bé segueixen prefigurant, les noves formes institucionals de la cosa pública.

En aquesta sessió volem pensar quins són aquests sabers amb què comptem en les pràctiques col·lectives de conquesta de drets, i quins són aquells comuns pels quals té sentit organitzar-se i lluitar avui.