Nascut l'any 1883 a Iràklio, a l'illa de Creta que maldava violentament per acabar amb la dominació otomana i poder unir-se amb la Grècia independent des de 1821 -un procés nacional seguit de prop pel catalanisme incipient-, Nikos Kazantzakis va estudiar a París, on va rebre les ensenyances del pensador espiritualista i vitalista Henri Bergson i estudià l'obra de Nietszche. Atret pel cristianisme, pel budisme i el comunisme, va lluitar voluntari a les guerres balcàniques, va formar part del govern d'Eleftherios Venizelos com a encarregat de la repatriació de 150.000 grecs caucàsics, i va viatjar arreu del món: de la Rússia revolucionària a l'Espanya de la guerra civil -on va entrevistar Franco.

Però, és sobretot com a escriptor que va esdevenir una de les veus més destacades de la literatura neogrega. Va escriure Alexis Zorbàs -basada en un personatge real, extravertit, espontani i vital, conegut de l'escriptor i que va interpretar Anthony Quinn a la pel·licula Zorba el grec-, L'última temptació de Crist, també versionada per Martin Scorsece en una cinta que va aixecar polèmica, i El Crist de nou crucificat, també adaptada amb el títol Celui qui doit mourir, i que Kazantzakis va poder veure al cinema al festival de Cannes, poc abans de morir. 

Aquestes darreres novel·les li van donar un gran prestigi internacional i una enorme popularitat però li van suposar la condemna de l'Església ortodoxa grega i la inclusió a l'Índex de Llibres Prohibits pel Vaticà. Nominat diverses vegades al  Nobel de Literatura, el premi li va ser negat nou vegades. Quan va morir, l'any 1957 a Friburg, l'Església ortodoxa no va permetre que fos enterrat al cementiri i reposa fora de les muralles de la seva ciutat natal. El seu epitafi diu: Δεν ελπίζω τίποτα, δε φοβούμαι τίποτα, είμαι λέφτερος ("No espero res. No em fa por res. Soc lliure").