Aquest llibre, amb un títol que recorda una famosa cançó de George Brassens, ens ofereix als lectors un reguitzell de contes en què l’autora situa els seus personatges dins d’un ampli ventall de situacions que a vegades són i a vegades podrien ser. És a dir, juga segons el relat o bé amb el record o bé amb l’esperança d’allò que podria haver estat i no ho ha estat, sense aclarir si podrà ser.

El denominador comú d’aquests contes el trobem en el sexe i les relacions humanes, però viscudes des de la individualitat de cada personatge, que viu els seus conflictes interns i la seva incomunicació amb una delicadesa extrema, però no exempta d’una sensualitat que sovint arriba a la crueltat. Amb un regust potser melanconiós, però amb un estil molt personal on difícilment podrem dir que hi sobren o falten paraules.



Bel Olid té la màgia i la precisió d'una llançadora de ganivets. Explora les relacions personals, la incomunicació, la violència i el sexe amb una veu neta que emmudeix, quan cal, per dir més. Els tretze contes del llibre presenten personatges sovint desorientats en un món que gira aparentment impertorbable i enigmàtic. Inquietuds i secrets són revelats per una escriptura que arrossega el lector i el convida a esquinçar la capa protectora de les formes socials i la reputació. Crueltat i puresa; el sexe i la violència com dos motors vitals. Bel Olid evoca un món personal, on el més delicat i el més terrible de la condició humana esdevenen dues cares de la mateixa moneda.



Bel Olid (Mataró, 1977) tradueix, fa classes i escriu novel·la, assaig, teatre, poesia, contes, blocs i textos de tota mena. Ha publicat l'assaig Heroïnes postmodernes: models literaris contra l'universal masculí (premi Rovelló 2010), el conte Crida ben fort, Estela (premi Qwerty al millor llibre infantil 2009), la novel·la Una terra solitària (premi Documenta 2010) i ara el llibre de contes La mala reputació. També col·labora en diferents mitjans.