“Ja des del mateix títol, força suggestiu, l’autora ens indica per quins viaranys ens portaran els seus versos; la imatge del rostoll com a símbol de mort i de vida alhora, un rostoll que, cremat o llaurat, cendra o palla, renaixerà talment com una au fènix quan rebi l’oportuna llavor”. Sebastià Valls Orpella (fragment del Pròleg).