Poeta, boxeador, dandy, viajero compulsivo, ladrón, falso marchand, maestro de la invectiva y provocador magistral, quizás la única actividad que Arthur Cravan desarrolló insistentemente a lo largo de su vida fue la del escándalo.
“Carretera gris / despullada ànima. / Cabina alta.” (p. 11/ 96)
“Tendresa crua / soledat esquerdada / mapes, mirada.” (p. 15)
“París, Brussel·les / a qualsevol lloc niré / que no tinc peles.”
“Londres, Nova York / Hong Kong, Juià, Viena / Paris, Helena.” (p. 29)
“Tot el món és meu. / Amb una mà toco el zel, / amb l’altra el cel.” (p. 86)
“Tu, passatgera / puja al meu camió / solitud meva.” (p. 89)
Tensa en les formes, severa en el contingut, a Crossa d’aigua Anna Gas elabora vers a vers una anàlisi entomològica de la passió, d’unes relacions en què mana la desproporció, la mancança o la mutilació, les quals acaben abocant a la retòrica de la separació i del silenci. El Tu hi apareix permanentment desdibuixat perquè només ofereix una resposta dèbil a la sol·licitud amorosa i, per tant, no pot oposar-se al desig immoderat del Jo.
¡Atención! Porque hay futuro. Porque hay amor. Porque cuando la Musa despertó, Ajo Micropoetisa todavía estaba allí.
“Pots atrapar amb l’ham el Leviatan i subjectar-li la llengua amb el fil?
Li passaries una corda pels narius, li foradaries amb garfis les maixelles?
És que et suplicaria amb insistència i et diria paraules tendres?
Vaig néixer a la ciutat de Lleida l`any 1960, en un entorn idíl·lic i d`una gran felicitat. Als sis anys, gairebé al mateix temps que era expulsada d`aquest paradís, vaig descobrir el paradís de l`escriptura: recordo perfectament el primer text que vaig escriure i l`efecte que produiren les paraules sobre mi.
Quan vaig néixer, tenia ales.
Ho sé pel mal que em fan els omòplats
cada vegada que em foto de lloros i em provo d'alçar-
Per què em van caure o qui
me les tallà sense jo adonar-me'n
és el misteri que m'acompanyarà
mentre m'arrossego desmembrada pel tros de vida
que em toca.
Heavy Mikel recull poemes tant de joventut com de maduresa. Esbojarradament lúdica i irònica en el títol i en les intencions, la Dolors ho tritura tot amb una batedora de ritme: des del Tranquimazín al complex d'Èdip que se li entafora sota la vànova.
L'estiu a Terrassa té un esdeveniment cabdal: un festival preparat a foc molt lent, una oda a la bellesa, a la propia ciutat, als sentiments balsàmics i, sobre tot, a la paraula. Parlem del Festival Poètic Elixir.
Us presentem aquí un recorregut per l'obra de les poetes que protagonitzaran l'Elixir d'enguany. Esperem que cadascú de vosaltres trobi el seu vers :)
"Vendo agendas pequeñas para gente de pocos amigos
Se me pasaron y me entraron las mismas ganas poro ya de que lloraras tú".
Ajo pasea con su perrina (una West Highland Terrier adorable) por Madrid y convierte en poesía y prosa poética todo aquello que contemplan. Un canto a la ciudad; el Pongamos que hablo de Madrid de la poesía.
Premi Ausias March de Poesia.
El guant de plàstic rosa, que ha merescut el Premi Ausiàs March en l’edició de 2016, és un llibre d’una enorme potència imaginativa i expressiva, escrit treballosament a còpia d’anys. A partir d’una imatge insòlita—el cadàver d’un home podrint-se a l’aigüera—s’hi descabdella una reflexió lírica sobre la vivència de la mort.
“Ja des del mateix títol, força suggestiu, l’autora ens indica per quins viaranys ens portaran els seus versos; la imatge del rostoll com a símbol de mort i de vida alhora, un rostoll que, cremat o llaurat, cendra o palla, renaixerà talment com una au fènix quan rebi l’oportuna llavor”. Sebastià Valls Orpella (fragment del Pròleg).
La poesia d’Elies Barberà és un martell hidràulic que forada la capa d’asfalt de la consciència; és el blues primigeni que fa emergir la humitat de l’ànima i crida a la revolta de l’esperit; és la mà que acaricia la terra, les pells assedegades i els cabells de la iaia Lola.
