Eduard Márquez va debutar en la literatura catalana amb dos llibres de contes que van rebre l’elogi unànime de la crítica. Es tracta de Zugzwang (1995) i L’eloqüència del franctirador (1998), dos llibres desapareguts que han esdevingut mítics. Amb el rigor quirúrgic que el caracteritza, Eduard Márquez els ha revisat i ha condemnat a l’oblit vint-i-nou contes. Aquest llibre n’és el resultat: una nova ocasió per endinsar-se en un dels mons més personals i fascinants de la literatura catalana recent i per reivindicar la seva faceta d’autor de narrativa breu.

Eduard Márquez (Barcelona, 1960) és autor de llibres de poesia (La travesía innecesaria i Antes de la nieve), narracions per a nens (Hoax, La maledicció del cavaller Nomormai, Els somnis de l’Aurèlia, L’Aurèlia i el robaombres, Les granotes de la Rita, L’Oriol i el ratolí Pérez, L’Andreu i el mirall de les ganyotes, Una mala idea i els sis episodis de «Les increïbles i superheroiques aventures de la XXL»), reculls de contes (Zugzwang, L’eloqüència del franctirador i Vint-i-nou contes menys) i novel·les (Cinc nits de febrer, El silenci dels arbres —finalista del Premi Llibreter 2004—, La decisió de Brandes —Premi Octavi Pellissa 2005, Premi de la Crítica Catalana 2006 i Premi Qwerty 2007― i L’últim dia abans de demà ─finalista del Premi Crexells 2012─).