El Dret i el discurs jurídic exerceixen un paper central en la confi­guració de les relacions de poder. Per imposar-se, a una actuació policial o un programa d´ajust econòmic els cal la força. Però també la capacitat per apel·lar al Dret, a la legalitat, com a font de justifi­cació. Amb la derrota del feixisme, la legalitat que els estats invoquen en les seves actuacions s´ha tornat exigent. S´ha enriquit amb trac­tats, constitucions i cartes que reconeixen drets humans i principis garantistes. Aquests principis com­porten límits i controls a poders de tot tipus, públics i privats, d´Estat i de mercat.

Els textos que componen aquest llibre intenten mostrar com, en temps de crisis i mobilitzacions, aquesta legalitat garantista es converteix en un mirall incòmode. Perquè reflecteix l´arbitrarietat jurídica, a més d´ètico-política, de moltes actuacions del poder realitzades en nom del Dret. Però també perquè permet jutjar d´una altra manera els actes de protesta i de desobediència ciutadana que s´aixequen contra elles (en contra seva). No ja com a actes de­lictius, objecte de criminalització, sinó com a eines legítimes, fins i tot necessàries, per forçar el poder a complir la seva pròpia legalitat i per fundar marcs jurídics més igualitaris i lliures de violència.