No es pot ser detectiu i dur una vida tranquila. Si no, que li ho preguntin al Flanagan. El pinxo de l'institut el vol obligar a aconseguir fotos interessants d'una noia molt atractiva. Una companya intenta robar per poder contractar-lo... Ben aviat, el Flanagan es trobarà buscant un nadó desaparegut i enfrontant-se a una xarxa de delinqüents per un camí que va des dels pitjors barris a les zones més luxoses de Barcelona.

S'ha enfrontat al Mateo Mas, company de classe, rebel sense causa coneguda, delinqüent precoç i ferotge decidit a cremar la seva vida com més aviat millor. El Flanagan sap que té les de perdre. Els companys de classe frisen d'emoció imaginant la propera baralla. Però, al mateix temps, no pot evitar sentir-se intrigat per les raons del comportament suïcida del Mateu...

Privat, per exemple, de la llibertat de moviments dels seus col·legues adults. ¿En Philip Marlowe, alguna vegada va haver d'ajornar la detenció d'un criminal perquè tenia un exàmen? ¿Li ordenava la mare del Sam Spade al seu fill, quan aquest estava amb un client, que es rentés les mans? Tot això, i més coses li passen al Flanagan.

Un nen i el seu avi passen la tarda junts. El nét vol pujar a l'’arbre i pensa que no en serà capaç, però aviat descobreix que no cal ser especialment fort o gran per pujar fins a la copa d'’un arbre: l es formigues hi pugen, les sargantanes hi pugen... cada arbre té el seu camí i de vegades només és necessari saber mirar i e sperar amb paciència que ens sigui desvetllat.