El mes de la Novel·la Negra
Aquest febrer es tenyeix de negre a l'Ateneu Candela amb el cicle del Febrer Negre al Candela. Des de la Llibreria Synusia ens sumem a la "onada criminal", i us proposem uns quants títols del gènere per devorar...Per deixar-nos emportar pel ritme d'unes trames trepidants i envoltar-nos de gàngsters i policies i personatges corruptes i perdedors, en una ficció que esdevé molt real...
Que comenci l'espectacle...
"Cómo escribo novela policíaca" de Andreu Martín empieza como unas memorias, como si el autor, después de escribir tantas novelas policíacas, hubiese decidido pararse a reflexionar sobre su trabajo. Pero a las pocas páginas lo que leemos es un ensayo muy completo sobre los secretos del género. Un repaso a su historia, a sus protagonistas, a sus trampas y al modo en que se debe escribir una novela negra. Una excelente guía de escritura para cualquier autor que quiera aprender de este experto novelista, para los lectores que quieran acercarse a su obra, o para los críticos que busquen profundizar en las claves del género desde una fuente muy directa.
El Flanagan ja té dinou anys i per pagar-se els estudis de Criminologia accepta un cas que l’intriga molt: una dona de Valldenàs, un poble d’alta muntanya, ha trobat dos bessons morts i congelats enmig d’un bosc. Abans que arribi la policia, però, els bessons desapareixen misteriosament. I el gran ressò mediàtic del cas ha omplert el poble d’estudiosos de l’esoterisme i de les abduccions extraterrestres. Quan el Flanagan comença a fer preguntes, de seguida s’adona que l’alcalde, la policia local i altres persones sospitoses es comporten d’una manera massa estranya... El Flanagan es llança de cap a investigar!
Leer a diario el horóscopo al anciano Don Palermo, ese es el sencillo trabajo al que se dedica Amadeo, un chico de quince años que vive en un pequeño pueblo italiano. Sin embargo, Don Palermo no ha sido siempre un viejo desvalido, en su juventud fue un aspirante a mafioso que trabajó a las órdenes de uno de los capos más poderosos de su ciudad.
Zidrou, guionista de "Lydie" y "La anciana que nunca jugó al tenis", y el debutante Oriol nos sorprenden con una historia de amor y mafia llena de traiciones, violencia y sueños rotos.
Parlar de La Cua de Palla és traçar una història de gairebé cinquanta anys, atzarosa, plena d´alts i baixos, de grocs i negres, que ha portat i encara porta molta "cua". A les vostres mans teniu un llibre que pretén "sense pistola en mà" convertir-se en un assaig de referència del que ha estat la història de la col·lecció de novel·la criminal més important de Catalunya. Bona part d´aquests raonaments ens han dut a compilar, analitzar, explicar i il·lustrar la gran repercussió que La Cua de Palla ha tingut i encara té dins del nostre imaginari col·lectiu. Vista la seva transcendència i importància calia fer-ne una anàlisi complerta que englobés tota la seva trajectòria. Parlar, doncs, amb ambició de globalitat de La Cua de Palla ens ha semblat una tasca tan apassionant com necessària.
Any 2002. Damià Surrell, caporal de la Unitat d´Investigació de Figueres, amant de la bona cuina i del tai-txi, viu exultant després de rebre la medalla al mérit policial per haver resolt un robatori amb homicidi. Peró el que ell no sap ni tampoc la seva unitat policial és que ben aviat tindran a les seves mans un cas d´alló més enrevessat: al Museu Dalí, apareix mort un jove vigilant amb una nota enigmática a la boca. D´altra banda, la màfia russa i algunes organitzacions implicades capitanejades per un cervell anomenat Dmitry planegen cometre un robatori mitjançant un pla ben elaborat i intel·ligent. Quina relació hi ha entre aquestes dues històries? Per què es comet un crim d´aquestes magnituds a les portes d'un robatori d´alta volada? O potser és per desviar l'atenció? A les mans teniu un cas ben complex, de falses pistes i de tramuntanes que bufen per totes bandes. La qüestió és saber d'on bufen.
Nit de Reis del 2011. Linspector Héctor Salgado, obsessionat per la desaparició de la Ruth, la seva exdona, no pot conciliar el son i fuma un cigarret rere laltre. De matinada, encara insomne, rep una trucada del nou agent a les seves ordres: la secretària del director general duna coneguda empresa de cosmètics sha llançata les vies del metro. Sembla que sigui un cas menor, però amb el pas dels dies en Salgado anirà descobrint que darrere daquest presumpte suïcidi samaga una complexa i perillosa xarxa de mentides.Entretant, lagent Leire Castro, atrapada a casa amb una baixa mèdica prematura, a mes i mig de donar a llum, també pensa en el cas de la Ruth, que no s?ha tancat. És un misteri al qual no pot resistir-se. I malgrat que en el seu estat no hauria demprendre una investigació, no pot aturar-se, ha dinsistir, enderrocar aquelles façanes que sempre oculten mals majors, ho du inscrit en el seu caràcter.
Escritor de novela negra y al mismo tiempo teórico del género, Mariano Sánchez Soler ha diseccionado la narrativa criminal, sus orígenes, el salto a la literatura española y su relación con el cine nacional e internacional. Subjetivo, apasionado y visceral, su visión compone una guía completa de este tipo de novelas y películas. Desde los orígenes, marcados por el interés por el enigma que siempre entraña la resolución de un crimen, hasta la crítica social que alumbró el nacimiento de la serie negra. Ilustrado con cubiertas y carteles de los mejores ejemplos del género, Anatomía del Crimen recomienda una amplia lista de títulos para leer y para ver.
"Que en este país no es oro todo lo que reluce ya lo sabemos, y que una parte nada despreciable de la casta política vive del cuento, también. Es más, empezamos a conocer la punta del iceberg, pero ignoramos cómo son las entrañas de un Estado que se pudre día a día, expoliado por intereses bastardos, y a menudo coincidentes, de importantes estructuras financieras, partidos políticos y poderes públicos. Estas M??OS SUCI?S son las de la impunidad de empresarios y gobernantes vendidos al poder, al sexo y al dinero. Que sean víctimas de sus propias orgías por delincuentes de poca monta o se asocien con la mafia rusa, qué más da. Sus negocios son tan espurios como inmensos en un intercambio de favores que van más allá del escándalo..."
«Crims.cat 2.0» és la segona collita de narradors negre-criminals d’arreu dels Països Catalans, un nou recull de contes on quinze culpables ens ofereixen un retrat del món del crim. Aquest segon volum complementa el primer, però, per descomptat, admet la lectura independent. Un cop més, el lector podrà apreciar que queda de manifest el caràcter polièdric i el variat repertori de la novel·la negra en català: justícia, corrupció política, globalització, immigració, xantatge immobiliari i diner negre són algunes de les trames més sovintejades. Passeu pàgina i veureu. Hi ha corda per estona perquè en aquest país cada vegada es mata més i hi ha més gent disposada a veure qui és el culpable: l’escriptor.
La novela negra está de moda y las mesas de novedades se hallan literalmente inundadas con historias de policías, detectives, asesinos y rubias peligrosas. Entre todos esos libros encontraremos volúmenes extraordinarios, otros buenos y algunos… no tan buenos. Por todo ello es necesario elegir. Y es importante elegir bien. Héctor Malverde, autor de esta Guía de la novela negra, se ofrece como «coyote» para acompañarte en este mundo sórdido e irresistible. Tan irresistible como el propio Malverde… Contenido: Un itinerario completo que atraviesa todas las tendencias y nacionalidades de la novela negra. 150 amplias recomendaciones sobre los grandes. Cientos de referencias adicionales para continuar leyendo. Una sugerente clasificación de las novelas atendiendo a sus personajes protagonistas: los primeros representantes del género, los sabuesos clásicos, los investigadores más duros y solitarios, los policías de toda ralea, los médicos y forenses, los amateurs metidos a detectives, los serial killers…
Elles també maten no és un exercici de literatura criminal femenina, que ja existeix i rutlla molt bé. Simplement és un recull de relats que demostra que les autores catalanes escriuen allò que els surt de l’ànima, però que si cal matar, maten. Tretze escriptores han compost un relat ben negre. Fora manies i supersticions. El tretze és un bon número i entre totes han construït una antologia que enlluerna per la diversitat de les veus que la integren.
Elles també maten és un recull ric, heterogeni i farcit de registres amb la participació de Margarida Aritzeta, Teresa Solana, Carme Torras, Maria Carme Roca, Núria Cadenes, Esperança Camps, Empar Fernández, Susana Vallejo, Susana Hernández, Marta Banús, Laura Diaz-Roig, Mònica Batet i Anna Maria Villalonga.
James Ellroy y Otto Penzler han seleccionado los mejores cuentos negros americanos del siglo XX, en su mayoría inéditos en español. Una verdadera obra magna, en la que destacan textos de James M. Cain, Michael Spillane, David Goodis, John Thompson, Patricia Highsmith, Dennis Lehane, Joyce Carol Oates y del propio Ellroy.
