El Bronx (Nova York) va esdevenir un barri mític als anys setanta, el districte en què els propietaris preferien calar foc als edificis abans que llogar-los o vendre'ls, les bandes juvenils dominaven els carrers i les drogues s'escampaven sense control. Acabats d'arribar de Puerto Rico, la família Pabon lluitarà per sobreviure-hi, especialment els tres fills: Carlito, Pipo i Taíno. Però hi haurà ferides que duraran fins avui.

Una niña enfervorizada espera a su padre, un mafioso dominicano al que idolatra y que siempre llega sin avisar, como los monstruos en las películas de terror. Papi aparece, desaparece y reaparece, cargado de dólares y un sinfín de coches, novias y regalos. Encarna, como ha señalado el crítico Juan Duchesne Winter, al «neomacho global» y triunfador de los trópicos, que provoca alucinaciones en todos los que lo rodean: «El problema es que papi, como el Mesías, siempre aparece pero nunca llega.

Benvinguts a l'Amèrica del canvi de segle, on a principis del segle XX el ragtime de Scott Joplin marca el ritme i una vitalitat apassionada toca la melodia. Harry Houdini deixa el públic atònit amb les seves escapades màgiques, mentre J. P. Morgan governa el món de les finances igual que un emperador romà. Emma Goldman predica la revolució, l'amor lliure i el feminisme; Henry Ford fabrica cotxes convertint els homes en màquines. I una bonica excorista, coneguda com a Evelyn Nesbit, és l'espurna de l'assassinat d'un gran arquitecte a mans d'un milionari embogit.

En 1971, el poeta sirio-libanés Adonis compuso un extraordinario poema en el que sitúa su escritura en una encrucijada múltiple de culturas y lecturas, de posturas vitales, estéticas e ideológicas. Walt Whitman y el Federico García Lorca de Poeta en Nueva York están muy presentes en el poema. Las imágenes «fotografían» la crueldad, la confusión, la insolidaridad de la Gran Manzana, urbe por excelencia del siglo xx, descarnada pero atrayente, vital y desmesurada.