En el relat central d’aquest recull, un home de quaranta anys recorda el viatge que va fer durant una escapada del servei militar per anar a buscar la nena de qui s’havia enamorat perdudament quan només tenia deu anys. ¿Qui va ser realment aquella nena, si amb prou feines van compartir una partida de dames una tarda d’estiu? ¿Per què aquesta necessitat d’anar-la a buscar als vint anys, o de recordar-ho ara que ja en té quaranta? ¿Quant dura en realitat l’amor de la nostra vida? ¿Quants amors de la nostra vida podríem recordar si els poguéssim comptar amb els dits d’una mà? ¿I a quants ens atreviríem a anar a buscar? Amb un humor entre lúdic i irreverent i una prosa viva i plena de matisos, Pep Puig basteix un llibre sorprenent que explora el final de la innocència infantil, aquella frontera entre la infantesa i l’edat adulta, i que va tant a favor de l’amor com en contra.

«En Pep Puig escriu sobre una de les edats difícils de l’home sense ser generacional; la nostàlgia no el porta a la memòria sinó al mite; la seva irreverència no és la de l’adolescent que rebenta gratuït per amidar-se amb el món ni l’amargor del madur que lamenta el que ni ha viscut ni viurà. En Pep Puig és i escriu des d’allò que tots voldríem ser: des de la trempera d’un marrec amb la saviesa d’un vell» —Jordi Lara.

Pep Puig va néixer a Terrassa el 1969. Ja fa uns quants anys que va publicar la seva primera novel·la, L’home que torna, que va guanyar el Premi Jove Talent Fnac i va gaudir d’una molt bona acollida per part de la crítica i dels lectors. Després va publicar la segona, Les llàgrimes de la senyoreta Marta, i quan havia de venir la tercera, no va venir. El que va venir, en canvi, va ser el seu primer fill. Per sort, la vida no sempre és lineal, com ho demostra aquest esplèndid recull de contes.