Un còmic d’èxit relatiu que fa imitacions a la tele rep una trucada inesperada que provocarà que, de manera espontània, rememori l’època en què vivia en un barri de la perifèria de l’extraradi barceloní. En un context de precarietat, mandra còsmica, desocupació i delinqüència juvenil, el narrador recrea, entre la tragicomèdia i el malson, algun dels moments estel·lars viscuts en aquest polígon entre finals dels anys vuitanta i principis dels noranta.

En el relat central d’aquest recull, un home de quaranta anys recorda el viatge que va fer durant una escapada del servei militar per anar a buscar la nena de qui s’havia enamorat perdudament quan només tenia deu anys. ¿Qui va ser realment aquella nena, si amb prou feines van compartir una partida de dames una tarda d’estiu? ¿Per què aquesta necessitat d’anar-la a buscar als vint anys, o de recordar-ho ara que ja en té quaranta? ¿Quant dura en realitat l’amor de la nostra vida? ¿Quants amors de la nostra vida podríem recordar si els poguéssim comptar amb els dits d’una mà?

És un capvespre de maig. Un home, aturat a la porta de la casa unifamiliar, amb les claus a la mà, veu com una figura ha tombat la cantonada i s'acosta. La reconeix: és el seu fill, que també l'ha vist. Tots dos senten la mateixa angoixa, la mateixa fredor. Aquest primer capítol és el final de la història i la novel·la ens portarà a conèixer els fets precedents, els que els han conduït fins allà, a aquesta distància estranya i crispada. Tornarem al matí d'aquell mateix dia de maig, els veurem despertar-se i els seguirem --també a alguns personatges més-- en unes hores decisives.