La anciana Tamara Pavlovna rescata a la pequeña Lastochka de un orfanato durante los años más grises del comunismo en Moldavia. Lo que en principio puede parecer un acto de piedad esconde una realidad terrorífica. A Lastochka la han comprado para trabajar como esclava recolectando, durante casi una década, botellas por las calles de la ciudad. Sobrevive en un ambiente marcado por la violencia y la miseria mientras rechaza las insinuaciones de unos hombres demasiado obstinados. «El jardín de vidrio» es un ejercicio de exorcismo doméstico.

Una petita ciutat del migdia de França, una urbanització on viuen francesos de soca-rel barrejats amb immigrants, dues germanes adolescents que maten els dies d’estiu al centre comercial o a les piscines privades on es colen de nit. Els pares penquen per pagar la hipoteca de la casa unifamiliar, elles somien —fins que la Céline, la gran, queda embarassada. ¿De qui? Es nega a dir el nom de l’amant, la ràbia del pare s’escalfa amb la canícula i es dirigeix a poc a poc contra el veí, amic de sempre de les filles —i musulmà.

Aunque su autor lo niegue, Clerambault. Historia de una conciencia libre durante la guerra es una novela claramente marcada por la propia figura del mismo. Publicada en 1920 y pensada para el tiempo de paz, es esta una novela de guerra (que no bélica). En ella encontramos el retablo de una familia francesa burguesa que, de repente, se ve engullida por el conflicto de la Gran Guerra.

«Estàs a punt de fer vuitanta-dos anys. T’has encongit sis centímetres, només peses quaranta-cinc quilos i continues sent bonica, graciosa i desitjable. Fa cinquanta-vuit anys que vivim junts i t’estimo més que mai. Dins el pit hi tinc, una altra vegada, un buit que em devora i que només omple l’escalfor del teu cos vora el meu», escriu André Gorz l’any 2006 a Doreen Keir, la dona que ha estat al seu costat des que es van conèixer a Lausana l’any 1947.

Renato es un trabajador que se cría en la posguerra y comienza su vida laboral a los catorce años. Un obrero que funde electrodos en miles de chispas a pocos pasos de gigantescos tanques de petróleo. Un hombre que respira zinc, plomo y buena parte de la tabla de elementos de Mendeléyev, hasta que una fibra de amianto llega a su pecho.

Si no fos immensa, l’obra de Delbo no tindria el poder de vèncer el rebuig que causa la sola paraula Auschwitz. Ningú desitja anar al cor de l’infern, ni tan sols remuntant les paraules d’un llibre. Cal una poesia molt exacta per transmetre, barrejada amb la imatge més clara de la brutalitat, la calidesa de la mà que t’aguanta. Perquè aquest Auschwitz no té res a veure amb la zona grisa: aquí és l’experiència de la solidaritat que parla, la solidaritat entre dones que fins i tot allà, a Auschwitz i Birkenau i Ravensbrück, tenen cura les unes de les altres.

Esta es la historia real de Erzsébet Báthory, una condesa húngara del siglo XVI que fue apodada «la condesa sangrienta» o también «la alimaña». Mujer fascinante y de belleza magnética, su fijación por la juventud, la brujería y un sadismo fuera de toda medida la llevaron a convertirse en una de las mayores asesinas de la historia: más de seiscientas doncellas murieron torturadas y desangradas en los sótanos de su castillo de Csejthe.

En Michel volia ser miner com el seu germà gran, fins que el 27 de desembre de 1974 en Jojo va morir a l’explosió del pou de Saint-Amé, a la mina de Liévin-Lens, una catàstrofe provocada per les negligències en la seguretat en la qual quaranta-dos miners van perdre la vida. Quaranta anys més tard, en Michel sent el desig més fervent que mai de venjar la mort del seu germà, com li havia demanat el pare, i de fer justícia a tots el homes a qui el carbó ha pres la vida al llarg del temps.

Sinopsi

Venècia, Anno Domini 1569.

Un rugit sacseja la nit, el cel és vermell i cau sobre la llacuna: és l’Arsenal que crema, comença la cacera dels culpables. Un agent de la Serenissima escapa cap a l’est, perdut. Constantinoble serà el lloc d’arribada. A la cúspide del poder otomà coneixerà a Giuseppe Nasi, enemic declarat d’Europa, poderós jueu que des del Bósfor llança un desafiament al món i a dos mil·lennis d’opressió.

Florent-Claude Labrouste té quaranta-sis anys, detes-ta el seu nom i es medica amb Captorix, un antide-pressiu que té tres efectes adversos: nàusees, desapa-rició de la libido i impotència. El seu trajecte comença a Almeria, continua als carrers de París i després a Normandia, on els agricultors estan en peu de guerra. França s’ensorra, la Unió Europea s’ensorra. La vida sense rumb d’en Florent-Claude s’ensorra. L’amor és una entelèquia. El sexe, una catàstrofe. La cultura no és cap taula de salvació.

Gustav von Aschenbach, un reconocido escritor alemán, decide visitar Venecia para pasar allí los meses de verano. Coincide en el hotel con una familia polaca y descubre el ideal de belleza en el joven hijo de la familia, Tadzio. Aschenbach observa cada vez más al chico y cae en una especie de enamoramiento que le sirve para reflexionar sobre temas como la verdad y la belleza. A medida que crece la fascinación por el joven, sobre Venecia se cierne una epidemia de cólera.

En Tar Tar Blau té un gat tot blau i un gos tot taronja. I un peixet que es diu Blavet. Una nit la neu recobreix de volves blanques tots els tarongers d’en Tar Tar Blau. Gelat de taronja, quina bona idea! Anirà al mercat a vendre’l, i pel camí... Un clàssic modern de la literatura infantil italiana, traduït al català per primer cop.